Arquitectura hospitalaria
Notícia |
Actualitat

Així influeix l’arquitectura hospitalària en els usuaris

L’arquitectura hospitalària és, segurament, la més complexa d’abordar d’entre els diferents tipus d’edificis públics. Requereix una sensibilitat especial per aconseguir un benestar més gran per als pacients i professionals de la sanitat. I té paral·lelismes amb la ciutat: ha de funcionar en el seu conjunt i cada unitat per separat. Així que el repte per a l’arquitecte és monumental, però la recompensa de fer-ho bé és majúscula. El bon disseny no cura, però pot reconfortar.

Compartir

Malgrat tractar-se d’una instal·lació gairebé centenària, el disseny que Lluís Domènech i Montaner va idear per a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau continua sent paradigmàtic i exemplar. Fruit d’una època en què van començar a introduir-se conceptes que buscaven aconseguir una major higienització a les ciutats, l’arquitecte modernista va introduir una sèrie de conceptes que avui anhelem recuperar.

Va ser generós amb la presència de plantes i flors, reals i plasmades en la ceràmica hidràulica que decora els interiors. Cada unitat d’hospitalització disposava d’un espai vidriat orientat al sud amb vista als jardins adjacents i d’una xarxa subterrània que connectava els diferents pavellons i per on transcorria la part menys amable d’aquestes instal·lacions, invisible per als seus usuaris. 

Hospital de Sant Pau

A començament del segle XX, Domènech i Montaner es va avançar al seu temps i va introduir conceptes com la biofília a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. (Manuel Torres Garcia/Unsplash)

 

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau continua sent un exemple d'arquitectura hospitalària

“L’arquitecte va viatjar per tot Europa per conèixer els hospitals més importants i va fer una cosa que avui dia per desgràcia escasseja: reflexionar sobre com havia de ser hospital ideal segons les necessitats i cures que precisen les persones. Des de mitjan segle XX hem virat cap a la funcionalitat, l’economia i una estètica asèptica que ha situat l’organització dels espais en un segon pla”, apunta Ramon Torrents, director del curs Fonaments en arquitectura hospitalària d’Escola Sert. 

​Una “ciutat” hospitalària

La complexitat anunciada al començament està en el fet que un hospital ha de funcionar a ple rendiment 24/7, en el seu conjunt i cadascuna de les seves unitats per separat. I no solament les específiques per a l’hospitalització de pacients, les proves mèdiques o les consultes, sinó també els serveis no assistencials com la logística interna i externa, els subministraments, la seguretat, l’administració o la pila d’interaccions que es produeixen diàriament en una instal·lació hospitalària. 

Habitación en el hospital Shawn Jenkins

Les habitacions del South Carolina Shawn Jenkins Children’s Hospital s’inspiren en les cases de platja locals, amb terra de fusta, catifes i mobles senzills. (Perkins+Will en col·laboració amb McMillan Pazdan Smith Architecture)

“L’enfocament és similar al que s’aplica a la ciutat; cada barri té la mateixa complexitat que una urbs però a una escala més petita. En un hospital ocorre el mateix, amb l’afegit que cada unitat té particularitats molt concretes que s’han de tractar amb una estratègia individualitzada”, explica Torrents.

Clara Rius, professora del curs esmentat, agrega que els motius pels quals acudim a un hospital també són un punt de partida fonamental del disseny hospitalari, ja que són instal·lacions que generen sentiments negatius en aquells que hi accedeixen, element importantíssim i que agrega, encara més, una gran singularitat i delicadesa al seu disseny. 

Sala de espera en el Hospital Clínic

Renovació d’una de les sales d’espera de l’Hospital Clínic, un espai gairebé claustrofòbic que PSP Arquitectura va transformar en petits salons. (Estudi PSP Arquitectura)

“No és el mateix acudir a una revisió rutinària que a urgències perquè has patit un accident de cotxe. Com a arquitectes, aquí comencem a percebre situacions extremes que hem de solucionar des del disseny”, explica l’arquitecta.

Rius afegeix que la sala d’espera d’urgències “és, segurament, un dels espais més crítics i que generen una vulnerabilitat més gran, i aquests inputs sensorials s’han de tenir en compte, més enllà de criteris més generals com ara la llum natural, el disseny orgànic, la ventilació, l’orientació o la circulació”.

Sala de reabilitación en un hospital para niños de EEUU

La planta de rehabilitació del centre Shirley Ryan AbilityLab és fluida, intricada i acolorida. (HDR, Gensler, Clive Wilkinson Architects, EGG Office)

Existen estrategias de diseño que contribuyen a mejorar la visita o estancia en un hospital.

La bona arquitectura sap com pal·liar l’anomenada síndrome de la bata blanca que experimenta la major part de la població. En entrar en un hospital augmenta el nivell d’estrès i el ritme cardíac es dispara. El tràfec dels passadissos abarrotats genera confusió. No obstant, existeixen estratègies de disseny que contribueixen a controlar i disminuir aquest malestar emocional i físic.

Llum, orientació i descompressió

A més de docents a l’Escola Sert, Ramon Torrents i Clara Rius són socis de l’Estudi PSP Arquitectura, especialistes en arquitectura hospitalària. Un dels projectes que van dur a terme va ser la reforma de l’Hospital Clínic de Barcelona i citen, com a exemple, la renovació que van fer d’una de les sales d’espera, un espai gairebé claustrofòbic que van transformar en petits salons. 

Hospital para niños en Tailandia

Els arquitectes responsables de l’EKH Children Hospital a Tailàndia es van posar en la pell dels nens per crear espais que conviden al joc. (Integrated Field)

“Vam tirar a terra parets, vam ampliar la mida de les finestres per obrir-les a l’exterior, vam agregar elements de biofília, vam substituir les rajoles de color marró fosc per unes altres de blanques, vam col·locar llums de vidre, fustes clares i catifes, i vam agrupar els seients per crear petites sales d’estar dins del mateix espai”, enumera Torrents. “És un espai que ens agrada visitar periòdicament per veure com funciona i que els seus usuaris ens ho expliquin”, agrega Rius.

Un altre element important és la circulació i orientació dins de l’hospital. Rius comparteix que és fonamental que els usuaris percebin l’edifici fins i tot abans d’entrar-hi. “Les finestres cap a l’exterior en escales i plantes permeten recuperar vistes de l’espai o el carrer per on has entrat. Compleixen la doble funció d’orientar i relaxar”.

    Passadís hospital Clínic

    La biofília, bé sigui amb plantes reals, de plàstic o en fotografies, ajuda a controlar els nivells d’estrès. Exemple d’aplicació a l’Hospital de Barcelona. (Estudi PSP Arquitectura)

    Torrents afegeix que els sistemes d’informació també són importants, i en aquest cas, “menys és més”, ja que els nervis que experimenta l’usuari no li permeten llegir amb atenció. “Els senyals han de ser clars, contenir un text mínim i utilitzar colors. Hem d’evitar dibuixar línies a terra perquè els usuaris mirin al davant”, indica.

    ​Proves neurocientífiques en què es fonamenta el disseny

    Totes aquestes estratègies no responen únicament a una qüestió estètica, sinó que estan basades en fonaments científics que n’avalen l’efectivitat. Rius esmenta el treball de Roger S Ulrich, que va observar com els pacients que s’estaven recuperant d’una operació quirúrgica de vesícula en un hospital de Pennsilvània (els EUA) rebien l’alta un dia abans i demanaven menys analgèsics per al dolor, si des de la finestra de la seva habitació veien uns arbres, en comparació amb els que només podien contemplar una paret.

    Hospital de Manresa

    Amplis finestrals i zones enjardinades a l’Hospital de Manresa. (Estudi PSP Arquitectura)

    “La llum natural, l’acústica…, són aspectes poc tangibles i a vegades difícils de mesurar però avalats per la neurociència i que nosaltres apliquem en els nostres dissenys”, diu l’arquitecta. 

    L’arquitectura no té la capacitat de curar, però un hospital que tingui en compte tots aquests factors farà que tot el procés sigui, almenys, una mica més plaent.

    Lucía Burbano
    Redacció Escola Sert

     

    Per saber-ne més:

    Curs: Fonaments en arquitectura hospitalària

    Una formació on t'expliquem com els hospitals són clarament singulars respecte a altres tipus d'edificis d'ús públic (oficines, universitats, biblioteques, etc.) a causa de la seva complexitat.

    Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

    Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
    CAPTCHA
    L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.