(Imatge: GettyImages)

Notícia |
Formació

Per què cal un postgrau d'especialització per a tècnics i arquitectes de l'administració pública

Compartir

Més enllà dels grans debats arquitectònics, l'arquitectura sol entrar en contacte amb la societat a través dels municipis. Per això és important la formació contínua per a tècnics i arquitectes que treballen per a l'administració.

Una formació que adapta els seus continguts als temps i les demandes i necessitats dels professionals de l'arquitectura i de l'urbanisme, proporcionant un valor afegit incalculable.

És el que succeix amb el postgrau de l'Escola Sert Planificació i gestió del territori, equipaments i espai públic. Especialització de tècnics i arquitectes pel treball a l'administració pública i preparació per a les proves d'oposicions.

Es tracta del més important de Catalunya en termes numèrics i de valoració per part de lalumnat. 120 alumnes matriculats a cada edició i se segueix reinventant.

Per això la propera edició presenta importants i interessants novetats.

Introducció d'un mòdul pràctic per a tècnics municipals i arquitectes

El precedent de la formació actual consistia en un curs especialitzat per a tècnics i arquitectes de l'administració pública. Aquesta incloïa un mòdul pràctic relacionat amb l'elaboració de plànols i la normativa del planejament urbanístic i altres documents urbanístics de gran utilitat i aplicació.

I encara que va desaparèixer quan es va crear el postgrau per donar cabuda a una gran ampliació dels continguts, com recorda la Montserrat Hosta, codirectora del postgrau, “ara ho hem tornat a recuperar en un format molt interessant”, assenyala.

És el denominat mòdul 3, que neix fruit del conveni signat entre el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Municipalista d’Impuls Territorial (FMIT) de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

Pel que fa al nombre de places, comptarà amb 80 alumnes. Entre aquests, 40 seran tècnics que actualment treballen en municipis catalans i matriculats al postgrau amb la resta de mòduls, i els 40 restants seran altres arquitectes o tècnics també cursant el postgrau. També es poden inscriure en aquest mòdul 3, alumnes que han fet el postgrau en les darreres edicions 2019 i 2021, però donant preferència als matriculats en aquesta propera edició.

Aquest postgrau és el més important de Catalunya, amb la millor valoració per part de l'alumnat

Tots dos perfils treballaran per parelles en l'elaboració d'un projecte real que l'ajuntament o consell comarcal tingui previst començar per a aquest 2023.

Els alumnes elaboraran de manera conjunta un document de planejament derivat (PMU, PPU o PEU) o una modificació puntual de planejament general (MPG o MPOUM), o un refós de planejament municipal o una ordenança municipal.

Arran d'aquest conveni, els arquitectes municipals o comarcals rebran una beca per poder cursar gratuïtament aquest mòdul que els permetrà desenvolupar un projecte urbanístic al seu municipi", valora la Sònia Oliveras Buenvarón, Directora General del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, gràcies als mitjans i eines que l'Escola Sert posarà a la seva disposició, juntament amb la col·laboració de la Fundació municipalista d'impuls territorial de l'ACM, segons l'acord signat entre les dues institucions.

A més, explica Oliveras, comptaran amb l'ajuda dels arquitectes que estiguin cursant el postgrau que, per la seva banda, aprendran com elaborar un projecte real, gràcies als tècnics municipals.

Aquesta experiència, “única i pionera”, tal com la defineix Hosta, comptarà amb la tutoria i l'avaluació de la pròpia directora del mòdul i de l'arquitecta Marta Jové, cap del Servei territorial d'Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona de la Direcció General d'ordenació del territori i Urbanisme.

“Aquest mòdul sorgeix arran de preguntar als tècnics municipals quines són les seves necessitats i com des del COAC els podem ajudar”, apunta Oliveras.

Maqueta de una avenida con árboles

El programa ara suma un total de 148 hores, que pugen a les 220 hores si s'hi inclou el Mòdul 3 de pràctiques. (GettyImages)

Despatxos privats, públiques virtuts

Una altra novetat que presenta el postgrau és la introducció d'una nova directora que acompanyarà la Montserrat Hosta. Es tracta de l'Anna Busqué i Elias, amb experiència a despatxos d'arquitectura, que fa tretze anys va entrar a l'administració pública.

Busqué s'encarregarà, concretament, de la direcció dels mòduls 4 (edificació i equipaments) i 5 (espai públic urbà).

“He tingut la fortuna d'acumular experiència als sectors públic i privat, cosa que em permet entendre, d'una banda, la feina que suposa preparar un concurs", explica l'Anna Busqué, "i de l'altra, he après moltes coses de l'administració pública que des dels despatxos potser es desconeixen. És un equilibri i una barreja molt interessant que ara podré compartir amb els alumnes", apunta.

"L'Anna posarà l'èmfasi en temes actuals com són l'eficiència energètica i el medi ambient", explica Hosta,  "i sobre la base de la seva experiència, ha fet una anàlisi d'aquells continguts que podem ampliar i incloure",

A la present edició d'aquest postgrau d'especialització de tècnics i arquitectes per treballar a l'administració pública s'han incorporat més de deu nous docents

L'Anna Busqué explica, per la seva banda, que incorporarà aquests temes vinculats a l'edificació i a l'espai públic. "En aquest últim, especialment, incorporarem aspectes com la participació ciutadana o l'arquitectura saludable, ja que tant el feedback dels ciutadans com la creació d'espais de treball o equipaments que cuiden de les persones és extremadament rellevant", comparteix.

L'arquitecta explica que la introducció d'aquestes novetats anirà acompanyada de més de deu nous docents especialitzats que participaran al postgrau.

"Un altre aspecte que afegirem és la Llei d'Arquitectura, la seva publicació el 2017 ens ha ajudat a posar en valor la qualitat arquitectònica i hi dedicarem una xerrada", incideix Busqué. “Són temes nous que tot i no estar inclosos en alguns temaris de les oposicions és fonamental que qualsevol tècnic i ajuntament tingui les eines i recursos per executar-los i incloure'ls als concursos”, ens explica.

Finalment, fruit d'aquesta reorganització dels continguts, el postgrau ha incrementat les hores lectives a la majoria dels mòduls. El programa ara suma un total de 148 hores (220 hores incloent el Mòdul 3 de pràctiques). En introduir aquest nou mòdul 3, ha permès substituir algunes hores de pràctiques, ampliant les hores de docència temàtica específica per al treball a l'Administració pública.

“En edicions anteriors, els alumnes ens sol·licitaven, sobretot en temes de planejament, un nombre més gran de classes per ampliar la part de la documentació que s'ha de lliurar i sempre acabàvem fent alguna classe extra per satisfer aquesta demanda”, recorda Hosta.

Arquitectos alrededor de una mesa

Els alumnes treballaran per parelles en un projecte real. (GettyImages)

Més enllà de les oposicions

Una comprensió més global dels conceptes i paràmetres urbanístics, així com l'actualització en els nous reptes en el projecte i l'execució de l'obra pública. És l'esperit del postgrau, que sempre ha cercat oferir una visió integral que superi, estrictament parlant, el temari de les proves selectives. Tot un valor afegit que Montserrat Hosta sempre ha volgut subratllar.

"A la part que em concerneix", explica la Montserrat Hosta, "que és la de planejament i llicències, sempre he tingut interès que els alumnes tinguin una comprensió global de tots els conceptes i paràmetres urbanístics, tot i que no s'inclogui al temari de les oposicions La incorporació d'Anna també va en aquesta direcció i reforça aquesta idea”, més de la pràctica del projecte i l'execució de l'obra pública, que no només la teoria dels temes de les oposicions, apunta.

“Els arquitectes que assisteixen al curs ja coneixen la normativa d’edificació i obra pública. L'objectiu de les classes és ajudar-los a anar més enllà i sàpiguen relacionar els diferents temes, cosa que a més puntua positivament en l'avaluació de les oposicions”, afegeix Busqué.

L´arquitecta i docent explica que la propera edició inclou aspectes concrets que van en línia d´aquesta escolta activa que regeix el postgrau, com la gestió d´emergències en el cas de, per exemple, produir-se un incendi en un edifici, una formació que el cos de bombers fa temps que reclama a tècnics i administracions.

“Tot i que aquests aspectes no estan inclosos al temari, igual d'aquí uns anys sí que ho estaran”, avisa Busqué, que finalitza amb una darrera observació: que la formació en arquitectura relacionada amb l'administració pública "hauria d'incorporar-se amb més presència lectiva al grau universitari".

“Aquest professional ha d'estar ben format i molt al dia amb el que passa a la professió, com es preparen els concursos, què passa fora”, conclou Hosta.

De fet, està convençuda que totes aquestes novetats reforcen la rellevància i la singularitat d'aquest postgrau dins de l'oferta formativa disponible a Catalunya.

La Montserrat Hosta és una figura pionera que ha trobat en l'Anna Busqué la professional que continuarà un llegat que només pot continuar creixent.

 

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

 

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa