(Imatge: GettyImages)

Notícia |
Software i eines

L'evolució del render cap al fotorealisme

Els renderistes són els pintors o els fotògrafs de l'arquitectura. Són capaços de plasmar conceptes, dades i detalls a una imatge que anticipa el resultat d'un projecte. La seva eina de treball són els programes i extensions disponibles, programaris i maquinaris que han evolucionat de manera que ja podem parlar de renders fotorealistes i interactius.

Compartir

Quins materials necessito per crear un render?

Un render és la representació visual i digital d‟un projecte arquitectònic en desenvolupament on es plasmen conceptes i idees que es traslladen del paper al 3D.  

Com més informació disposi el renderista, millor podrà realitzar la seva feina. Això inclou plànols, seccions, projecte executiu, referències de materials, elements o colors, per assolir un resultat el més realista possible.

"La comunicació amb el client també és fonamental, ja que és la persona que millor coneix el projecte i les expectatives de com es plasmarà del paper a la realitat", explica Nil Campderrich, director del nou curs en línia Renderització fotorrealista des de zero amb Corona Renderer.

Representación de una cocina hecha con Render

Treballar la il·luminació en un projecte amb render permet aconseguir resultats molt realistes. (Corona Render)

La sofisticació de programes i extensions com Corona Renderer eliminen pràcticament la possibilitat d'errors tècnics

Dominar la il·luminació, la clau del realisme

Viatgem durant un instant al segle XVI. Va ser l'època en què va néixer la tècnica pictòrica del clarobscur per destacar certs elements d'un quadre i enfosquir-ne d'altres per fixar o desviar l'atenció de l'observador de la imatge.

Per a Campderrich, treballar en detall la il·luminació en la composició d'un render sabent com es comporta la llum és exactament el que passa amb l'arquitectura. Aquesta autenticitat és la que permet obtenir resultats realistes i que poques formacions de rendering transmeten a l'alumnat.

“El món digital cerca imitar la realitat. Aleshores, saber com la llum reflecteix en un material concret, establir què ens interessa il·luminar i què no i com podem utilitzar les prestacions que ofereix la càmera digital del motor de render ens permetrà obtenir resultats més fotorealistes”, afirma.

És l'anomenat Physically Based Rendering (PBR). El renderitzat basat en la física que modela els llums i les superfícies amb òptica al món real i que s'ha convertit en una tendència en la realització de renders.

Corona Renderer, l'extensió del programa 3dsmax del qual Campderrich és instructor certificat, inclou una càmera de fotos que es col·loca al render com si es tractés d'un objecte 3D, per visualitzar a la pantalla allò que la càmera està enfocant.

"Navegues per la imatge com si estiguessis en un dron i et col·loques on t'interessa; prepares l'enquadrament i manipules els valors lumínics com l'ISO o l'obturació, aconseguint els mateixos efectes d'exposició i de profunditat de camp que en una càmera real”, descriu.

Campderrich explica que les càmeres digitals inclouen funcionalitats molt interessants i pràctiques, com ara decidir quin objecte apareix al render o veure en 3D on comença i acaba l'espai que s'està enfocant. "Gràficament, a l'espai 3D es representen dos plànols virtuals i tot el que està fora de l'espai que delimiten queda desenfocat, cosa que permet centrar-se en una àrea de treball concret", afegeix.

Representación de un dormitorio con render

El render interactiu permet al renderista moure's per la imatge alhora que la càmera renderitza. (Corona Render)

Corona Renderer és l'extensió del programa 3dsmax, del qual Campderrich és instructor certificat

Més creativitat, menys marge d'error

La sofisticació de programes i extensions com Corona Renderer eliminen pràcticament la possibilitat d'errors tècnics i, per tant, afavoreixen la gosadia creativa del renderista.

“Els programaris han evolucionat cap al fotorealisme, de manera que quan introdueixes les dades, per, per exemple, il·luminar un material metàl·lic, hi ha certs valors que no et permetrà posar. Això et permet, no tant equivocar-te, sinó entendre el que estàs fent i perquè, amb més facilitat”, explica.

Campderrich sosté que la diferència entre un bon render i un de dolent és que aconsegueixi comunicar el que el projecte arquitectònic proposa i convèncer el destinatari final que el projecte es justifica visualment.

I això com s'aconsegueix? “Col·locant els llums d'una forma determinada, jugant amb la textura, el color i la saturació de zones i materials per repartir el pes de la imatge, reforçant certs espais, deixant-ne d'altres en ombra… hi ha moltes maneres de jugar amb els elements”, assenyala.

Sí que és possible que un render no sigui correcte des del punt de vista tècnic o que tingui poc en comú amb la realitat, per això el director del curs de Corona Renderer aconsella estudiar i fixar-nos com es comporten els materials i com la llum incideix en ells per plasmar-los amb el millor realisme.

"Encara que tècnicament és més difícil que un render ens surti malament, està bé que hi hagi un cert marge d'error perquè de vegades, pel motiu que sigui, ens interessa trencar les normes", apunta.

Imagen tratada con Corona Renderer

La diferència entre un bon render i un de dolent és que aconsegueixi comunicar el que el projecte arquitectònic proposa. (Corona Render)

El render com a eina de treball

Campderrich assenyala que els renders formen part del paquet de documentació de qualsevol projecte d'envergadura, ja que cal visualitzar com serà a la realitat. En aquest cas, es tracta de renders finals en alta definició, un cop seleccionades les imatges a presentar.

Un altre ús potser més desconegut és fruit de la pròpia evolució dels programes i extensions de renderització; el render interactiu, que permet al renderista moure's per la imatge alhora que la càmera renderitza, com si fos un vídeo. Això permet, encara que amb molta menys qualitat, visualitzar canvis en directe i mostrar-los, per exemple, a l'equip de treball per afegir o rectificar certs elements.

Els renders també han entrat al món dels videojocs, les pel·lícules i la publicitat. Per exemple, per a un anunci de productes concrets es creen contextos paisatgístics o arquitectònics digitals que emmarquen la presentació del producte.

En un món cada cop més digital, el renderista ja traspassa els límits de l'arquitectura per escalar les seves habilitats en altres sectors. Una professió altament sol·licitada que no oblida els seus orígens.

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

 

Per saber-ne més

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.