La medicalització de l’Hotel Catalonia Plaza durant la pandèmia de la Covid-19

La reorganització va ser similar a  la que es va fer amb altres instal·lacions com espais firals o esportius. Una ordenació pavellonaria té el gran avantatge de poder donar servei a molts pacients amb molt poc personal.  Però en el procés de curació cal tenir en compte factors com la privacitat, la comoditat i la higiene de la persona malalta. Tots són factors claus en la seva millora que, avui dia, defineixen el disseny d’un hospital.

Un hotel, igual que un hospital, es defineix per un gran nombre d’habitacions. Cadascuna amb el seu propi bany, la segregació de zones tècniques i públiques, la capacitat de donar servei a molta gent a l’hora, i generalment, la centralització de les instal·lacions.

En la gestió de la crisi de la Covid-19 podem afirmar que tots els hotels serveixen a l’hora de donar un cop de mà No obstant això, l’exercici d’adaptar el programa d’un hospital d’infecciosos, que requereix l’oxigenació dels pacients, a un hotel existent —que no ha estat mai pensat per aquest ús— fa que no tots serveixin per a tot.

L’Estudi del projecte Hotel-Salut, realitzat des del COAC, en col·laboració amb l'Hospital Clínic i l'Hotel Catalonia Plaza, té com a principal objectiu recopilar l'experiència acumulada. També marca unes pautes d’actuació per tal que, si en el futur fos necessari, el muntatge dels hotels-salut pugui fer-se amb tot el coneixement possible dels factors urbanístics, arquitectònics i constructius a tenir en compte; sumats als coneixements clínics i d'infraestructures.

L’hospitalització de l’hotel Catalonia Plaza a Barcelona

El procés de transformació en hospital d’infecciosos de l’hotel Catalonia Plaza va seguir els canvis de realitat que la crisi de la Covid-19 anava imposant. Si bé en un inici s’hi traslladaven els pacients en estat menys greu i asimptomàtics, l’avanç de la pandèmia obligava a incorporar serveis per donar assistència a malalts amb cada vegada més necessitats, fins a arribar a donar serveis d’oxigenació.

Tot i les transformacions que el canvi d’objectius obligava, el relat de la imatge final que va quedar l’hotel ens ajuda a entendre les necessitats, el programa i les eines que la transformació obliga. Aquest relat té per tant diferents escales: una escala urbana i d’implantació, una segona d’encaix de programa en l’edifici existent, una tercera de transformacions i elements necessaris i una darrera normativa.

El més important era entendre que en cap cas aquesta transformació havia de ser permanent, i que per tant totes les accions a realitzar havien de ser totalment reversibles, sense deixar rastre, respectant elements de difícil substitució com ara panellats o revestiments especials.

Tota la transformació va ser dirigida pels departaments de Qualitat i Seguretat Clínica i el Dispositiu Transversal d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Clínic, dirigits pel Dr. Feu i Carme Hernàndez, respectivament. Les feines de transformació van quedar a càrrec dels mateixos serveis manteniment d’infraestructures del Clínic, dirigits per José Antonio Marín i els Generals, dirigits per Rosa Oliveras.

L’escala urbana

El primer element a tenir en compte va ser escollir l’hotel salut que estigués situat a l’àrea sanitària associada a cada Hospital de referència. En aquest sentit, el Catalonia Plaza es troba en l’àrea d'influència de l’Hospital Clínic.

Si bé la distància a l’hospital de referència no era un fet a destacar, ja que els pacients es van moure en ambulància i els treballadors no necessitaven desplaçar-se d’un lloc a l’altre, sí que era important que la instal·lació quedés dins de l’àrea d’influència per tal de tenir-ho com un referent territorial pels mateixos pacients i simplificar certes operatives, com ara el transport d’ambulàncies.

De cara a la implantació exterior, es van segregar tres entrades diferenciades en l’hotel: una per al transport de mercaderies, una segona per a l’entrada i sortida de les persones malaltes, i una tercera per al personal sanitari.

L’entrada de malalts obligà a fer una reserva al carrer per a la parada d’ambulàncies.

Una ambulància acostumava a traslladar a més d’un pacient, i cada pacient havia d’entrar per separat, per tant aquesta parada havia de permetre un temps d’espera força més llarg que l’habitual. També calia que el recorregut dels malalts es fes per un camí separat amb tanques per evitar risc de contagis.

La prestació de serveis d’oxigen pels pacients es realitzà amb un camió cisterna aparcat a la vorera i una xarxa de distribució que es va realitzar per la façana. L’espai que aquesta cisterna ocupava, juntament amb la del camió que s’encarregava de la recàrrega era de vora els 160m2. Aquesta instal·lació era molt sensible que calia legalitzar i que per una banda no podia estar a menys de 15 metres d’una font ignífuga (inclòs l’asfalt), necessitava un intercanviador per poder fer la distribució de l’oxigen, i a més a més, per a la recàrrega necessita un grup electrogen.

En el cas de l’Hotel Catalònia Plaza això es va poder instal·lar a la gran vorera del carrer Tarragona, que garantia les distàncies de seguretat. Tot i que per aïllar la instal·lació del grup electrogen, aquest es va generar un parament ignífug per garantir els 15 metres de separació. La xarxa de distribució es va realitzar per façana que podia entrar per una habitació de cada planta, substituint el vidre de la finestra amb un metacrilat que incorporava la perforació de l’entrada del tub.

Programa de l’Hotel-salut

L’hotel disposa d’unes magnífiques instal·lacions de convencions, amb una gran sala divisible, un grup de sales petites, una cuina de regeneració capaç de fer banquets per a centenars de persones. Tots els espais estan connectats tant amb l’entrada principal de l’hotel, com amb la de mercaderies amb un gran muntacàrregues. Aquest fet va permetre que d’una manera molt senzilla es pogués disposar de suficients espais per a posar tant les àrees de farmàcia com infermeria, neteja, etc… però abans de res va ser necessari realitzar un seguit de feines prèvies, consistents en:

• La recollida i emmagatzematge de tots els elements no necessaris de les habitacions i els espais comuns, incloses cortines, sofàs, elements de decoració,  que es van codificar i emmagatzemar en la gran sala de convencions.
• La protecció amb pladur de tots aquells elements com pantalles de LED, que no podien ser desmuntats i que la seva substitució hagués estat econòmicament més costosa.

La part més important a l’hora d’hospitalitzar un hotel era la separació dels recorreguts de les persones malaltes i el personal sanitari. Calia que tota la zona d’infectats funcionés de manera autònoma de la neta. Per a fer això era necessari que l’hotel, aprofitant la realitat de què sempre disposen d’un nucli de serveis i un de clients, segregués l’un de l’altre i marqués amb un sistema semblant a les rescloses els passos de zona neta a bruta, permetent l’equipació dels treballadors amb sistemes de protecció.

Aquesta autonomia havia de ser tan extremada com fos possible. Separant en dos els serveis de neteja (cadascú amb el seu propi office) circulacions, escales, ascensors…, ja que cada punt de contacte esdevenia un de risc d’infecció.

Per tant, a l’hora d’endreçar el programa d’un hospital en un hotel cal fixar-se en dos elements bàsics: per una banda la segregació de recorreguts, i per l’altra la ubicació dins del mateix edifici dels espais necessaris per al correcte funcionament de l’hospital, que bàsicament es poden resumir en els següents. 

• Recepció: lligada al circuit de malalts i al de sanitaris, punt de connexió però no de contacte. Amb una zona per la direcció de l’edifici. 
• Cuina de regeneració: lligada a cantina per personal general, cantina de personal sanitari i habitacions  
• Espais roba: neta i bruta 
• Àrea infermeria i farmaciola 
• Àrea metges i zona reunions 
• Àrea manteniment 
• Vestidors: personal sanitari, personal neteja 
• Àrea d’atenció telefònica: lligada a zona de sanitaris 

En el cas de l’hotel Catalonia Plaza, la majoria de les zones de servei es van ubicar a planta del soterrani, a la zona de convencions, on quedava garantit tant l’accés de mercaderies i de personal, com de bruts, amb un únic punt de contacte, el de l’ascensor.

Des de la cuina de regeneració del centre de convencions es podia accedir tant a l’ascensor de personal, com al de malalts i donar servei a ambdós sense risc.

Conceptualment, les mercaderies (roba, menjar i medicaments) entraven per al moll de descàrrega, i mitjançant un muntacàrregues baixaven al soterrani on es distribuïen al seu destí (farmaciola, magatzems, cuina…) Des d’aquest punt, pel nucli de comunicacions  de clients de l’hotel, que va passar a ser un nucli net, es podien distribuir a cada planta.

La geometria de l’organització de les habitacions amb un passadís que dóna la volta a tota la planta és òptim per permetre segregar un espai de net independent de la resta que passava a ser d’infecciosos, amb el seu propi ascensor cadascun que connectava directament tant amb l’entrada de malalts i serveis.

A les plantes d’habitacions es va destinar quatre cambres per a ús de personal sanitari: un box de medicina, un d’infermeria, un magatzem i una àrea de descans, que feia les funcions de vestidor. L’accés a l’àmbit sanitari es realitzava des de l’ascensor de clients, on al seu vestíbul es van situar taules amb ordinadors per a l’entrada de dades mèdiques i despatxos de gestió i direcció general.

Des de l’espai sanitari de cada planta es va generar un sistema de comportes fet amb dues portes corredisses que separava el passadís i generava un espai d’intercanvi de les dues zones on el personal sanitari es col·locava els equips de protecció i s’accedia a la zona de malalts, que disposava del seu propi office de neteja independent de la zona sanitària. Cal destacar les bondats del sistema, ja que per una banda, el fet que el passadís de l’hotel generava un recorregut circular feia que des d’un nucli molt petit es tingués accés ràpidament a moltes habitacions (47 per planta).

Cal indicar que per a la fixació d’aquestes portes no es va utilitzar cap element mecànic que pogués malmetre cap dels acabats, utilitzant en la majoria de casos cinta de doble cara i velcro.

Organització de les habitacions

Per les habitacions és important destacar que la condició dels pacients no feia necessari que els banys fossin adaptats. L’única necessitat era l’existència d’un plat de dutxa en lloc d’una banyera. Cada habitació es va substituir el llit de matrimoni, que es va emmagatzemar al saló de convencions, en dos d’individuals, i es va separar un llit de l’altre amb una mampara. Tot i aquesta previsió d’habitacions dobles, a la realitat  les habitacions quedaven ocupades per un únic usuari.

El passadís disposava a la porta de cada habitació d’un cubell d’escombraries de 30 litres, amb una bossa d’escombraries dins tractada amb desinfectant. Aquest cubell es replicava a l’interior de l’habitació, i era on anava a parar tota la brossa i safates de menjar, que eren d’un sol ús.

Generalment, un hotel no està pensat per a donar tractament de malalts, i els seus nivells d’il·luminació tenen unes exigències força baixes a escala d’intensitat de llum. És per això que moltes zones dels passadissos i de les habitacions varen necessitar afegir d’un florescent estanc de suport.

Per a poder simplificar les comunicacions amb el personal d’infermeria assignat a cada habitació, i donat que el sistema de telefonia de les habitacions no funcionava per IP, es van canviar tots els telèfons per uns de mòbils, que tenien pregravades les connexions amb el personal sanitari. A més a més, en els casos més greus, es va instal·lar una càmera de vídeo connectada per wifi al box d’infermeria, des d'on el personal podia tenir control  de les persones malaltes.

A l’hotel Plaza només es varen oxigenar dues plantes, tot i que es podria haver incorporat a totes les plantes en cas d’augment de casos crítics. El tub amb l’oxigen entrava per façana a través d’una finestra on es va canviar el vidre per un metacrilat foradat. Aquest tub donava tot el recorregut en anell pel passadís, penjat per al sostre de pladur, i entrava a cada habitació. Per evitar perforacions en els acabats de fusta de les parets i garantir la reversibilitat de totes les millores,  el tub anava suspès i obligava a deixar la porta oberta.  Un cop dins de l’habitació, la instal·lació arriba al punt de consum subjectada amb cinta a doble cara al capçal del llit.

La legalització d’aquesta instal·lació va ser molt complexa, ja que al deixar les portes bloquejades no es respectaven els sectors d’incendi de l’edifici.

En les habitacions amb oxigen s’hi trobaven els malalts més greus. Perquè les mides dels ascensors feien impossible d’entrar llits d’hospital, era necessari utilitzar les bases existents. Per a fer compatible aquestes bases amb les necessitats d’alçada i posició que aquests llits necessiten, es varen fer expressament unes potes noves per al somier, que permetin guanyar 15 cm d’alçada i afavorir el treball d’infermeria, i unes falques de fusta sota el matalàs que permetien al malalt dormir en una posició més còmode. 

Conclusions

L’hospitalització d’un hotel parteix d’unes premisses bàsiques que, com hem vist, van des de la mirada més urbana fins al detall de l’alçada de les potes d’un llit. En l’àmbit arquitectònic és important fer reversibles totes les modificacions sense cap afectació a l’hotel.

Amb aquestes premisses l’equip de treball de l’Escola Sert intenta generar un model d’estandardització que permeti d’una manera eficaç destriar quines instal·lacions són òptimes per a cada tasca, i donar eines que permetin una conversió el més eficaç possible.

Les eines de destriat bàsiques se sustenten en dues qüestions:

• A escala urbana: és possible la implantació d’un tanc d’oxigen al carrer? Disposem de més d’una entrada?
• En l’anàlisi de l’edifici en si: És possible la divisió en planta i secció d’una zona per persones malaltes i una altra per personal sanitari en la proporció adequada? Disposem d’una cuina de regeneració? Hi ha prou espais d’emmagatzematge de tot el mobiliari existent? Disposem d’un ascensor prou gran per a entrar lliteres? (aquest darrer punt és quasi impossible d’aconseguir)
• Aquest llistat de necessitats i solucions d’implantació es poden resumir en un diagrama de circulacions i un full d’Excel que permeten disposar d’un programa funcional basat en el nombre d’habitacions.
• Un fet al qual no es va donar prou importància és l’any de construcció de l’edifici.  Ja que l’aplicació del CTE va obligar que en el compliment del RITE, les aportacions de l’aire es fan forçades, i per tant, obrint totalment la comporta de l'intercanviador d’aire podem no dependre de l’obertura de finestres per a garantir la correcta ventilació de l’edifici.
• En el detall de l’habitació, disposa l’habitació de plat de dutxa? Pel que fa als acabats, permet una neteja senzilla? A escala de paviments, hi ha moqueta a l’edifici?
• Un cop triada la instal·lació hi ha una tasca prèvia a realitzar, consistent en la recollida i marcatge de tots els elements que cal retirar de decoració.
• Utilitzant les fitxes de mobiliari que en el disseny d’hotels permeten muntar habitacions en molt poc temps, podem generar un sistema de codis, que facilitin una recollida endreçada i identifiquin l’objecte amb la seva posició.

Pel que fa a les instal·lacions i llicència d’activitats i les actuacions en la Medicalització temporal d’un hotel com espai de suport als hospitals. 

Per a poder disposar de la funcionalitat i legalitat adequada en les actuacions que dirigeixen els equips hospitalaris s’han de realitzar un seguit d’actuacions: 

• Aportació d’aire de ventilació 100% exterior i anul·lació de la recirculació. 
• Disposició d’equips externs d’oxigen a cada habitació. Aquesta instal·lació es legalitzarà davant el Departament d’Indústria. És un muntatge que  ocupa un espai de la via pública que es gestionarà amb l’Ajuntament  i l’accés a cada habitació condiciona que les portes de les habitacions hagin de restar obertes.  
• Les dobles circulacions  verticals i horitzontals d’espais nets i bruts fa que s’hagin de crear encluses de canvi d’EPIS. 

Les dues actuacions últimes afecten el funcionament habitual d’un hotel en cas d’incendi afectant la sectorització de les habitacions i a la lliure circulació i distàncies de les vies d’evacuació inicials. 

Per això es considera que la figura legal que empara les mides correctores d’aquest nou "ús temporal" és un Pla d’Autoprotecció on l’ús passa a ser hospitalari, es respectaran els dos sectors de planta de 1500 m2 i les longituds màximes de 25 m i 35 m segons siguin una o dues sortides. L’enclusa no és un element sectoritzat. 

Quant a peces específiques de disseny i estandardització

Com just acabem de veure les portes de les encluses col·locades enmig del passadís són una solució brillant, però del tot desaconsellables en tant a què poden afectar els recorreguts d’evacuació al ser impossible de respectar l’ample de pas mínim de 80cm.

Un passadís d’hotel té un ample mitjà de 135 cm, arribant als 150 en els espais enfront de les portes. És per això que el sistema de portes corredisses —que en l’àmbit de muntatge és òptim, ja que es pot efectuar sense fixacions mecàniques, o fixat només al sostre— no és viable, per garantir l’ample de 80 cm de pas necessitem disposar del doble. Una solució consisteix a canviar el sistema de corredisses pel d’acordió, que pot adaptar-se a qualsevol angle i a més a més, en cas de necessitat pot obrir-se del tot, alliberant el màxim de pas.

Amb aquestes comportes, la medicalització hospitalària demana d’un seguit d’elements extra que cal per tant preparat en el moment d’implantació.

Taules per a box de medicina e infermeria, cubells d’escombraries a cada habitació, alces de potes de llit, falques de portes, falques per a matalassos… Tot això queda ja recollit al mateix full Excel de programa, de manera que en molt poc temps puguem donar resposta a les necessitats d’hospitalització, i disposar d’un llistat d’amidaments de primera arribada.

Com bé ens explica la Carme Hernàndez, responsable del Dispositiu Transversal d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Clínic, la percepció general ha estat molt positiva de les persones malaltes que han estat ateses a l’Hotel-Salut de l’Hotel Catalonia Plaza. La innovació de l’equip humà de l’Hospital Clínic també ha buscat iniciatives com Més a prop teu per fer arribar tauletes digitals que milloressin la relació amb la família i amistats. Però també es va treballar per generar un concurs de dibuixos o una biblioteca compartida on el Col·legi d’Arquitectes vam fer arribar el dia de Sant Jordi 460 llibres solidaris d’arquitectes amb el suport del transport de la Cooperativa Jordi Capell, la llibreria del COAC.

Aquests aprenentatges que hem generat d’aquesta actuació d’emergència també pot ser interessant valorar com alguns aspectes arquitectònics, tot entenent que aquesta situació és puntual, també puguin ser útils pels hotels del futur.

És cert que partim d’una veritat certament tranquil·litzadora: quan els hospitals no varen donar l’abast, els hotels varen poder entrar a primera línia del front. I això demostra l’alt nivell que les nostres instal·lacions disposen. Tanmateix, certes accions que ajudarien a elements clau per al manteniment i neteja tals com ampliar les mides dels ascensors-muntacàrregues o aprofitar que cada vegada més s’instal·len reguladors d’intensitat per comptar amb una escena amb molta més intensitat lumínica, permetrien en el dia a dia de l’hotel moltes més facilitats de neteja i mobilitat d’elements, i de cara a una nova emergència solucionar un dels factors més incòmodes que la transformació ha hagut d’encarar.

Aquesta actuació tan important que ha fet l’Hospital Clínic, amb la col·laboració de l’Hotel Catalònia Plaza, que gratuïtament ha cedit tot els espais, ha permès durant dos mesos ajudar a la recuperació de  més de 700 pacients, un clar exemple d’adaptació de l’arquitectura a les necessitats de la pandèmia i gran mostra d’hospitalitat de totes les persones que han ajudat a fer-ho possible.

Aquest treball ha estat redactat per l’equip de treball de l’escola Sert del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya del postgrau arquitectura hotelera 3.0, dirigit per en Daniel Isern Pascual, juntament amb Marta Jiménez, Ferran Cortina, David Caminero, Leyre Moreno, Núria Turró, Lluísa Sànchez, Anna Prats i Sandra Bestraten.

Vídeo a YouTube: Hotels Salut. La medicalització dels hotels | Arquitectes davant l'emergència