Mayorga-Fontana: “El carrer és l'espai públic per antonomàsia”

El nom del curs, ‘Cap al disseny de carrers més habitables’ implica que actualment els nostres carrers no són prou habitables. És així?
Miguel Mayorga (M.M.) Portem molt temps treballant l'espai públic i el carrer és l'espai públic per antonomàsia, encara que generalment, quan parlem d'espai públic, el primer que ens ve al cap és la plaça, el parc i els components de la ciutat que tenen una connotació cara a l'espai públic. A partir de les recerques que hem fet, ens hem adonat que hi ha un canvi de paradigma i que ara estem en un moment important de reflexió que ve acompanyat de les següents preguntes: els carrers que tenim són habitables? El model de ciutat que tenim és habitable?
Maria Pia Fontana (M.P.F.) També ho associem al tema de l'habitabilitat entesa com els llocs on es desenvolupen activitats habituals, d'hàbit. Amb tot el que estem vivint, la idea que el carrer pugui ser una extensió de la casa, i per tant, que la ciutat es converteixi en un espai molt més agradable, ens va portar a pensar que era una bona manera d'explicar que els carrers, i per tant l'espai públic i la ciutat, han de ser un lloc on ens sentim igual de còmodes que quan som a nostra casa, d'aquí va sorgir aquest joc de paraules.

El carrer és llavors més que un lloc de pas?
M.M. Existeixen diferents òptiques sobre el carrer i molts temes que es creuen sobre l'espai carrer. Hi ha qui dissenya l'espai per on passen els cotxes i després està l'arquitectura, que és el que nosaltres plantegem amb aquest curs, que és precisament incidir en una visió més àmplia del concepte de carrer, on ens interessa mesurar el que importa, no sols l'ample del carrer o dels carrils, sinó anar una mica més enllà i mesurar elements com la qualitat ambiental, la quantitat o intensitat de les activitats que es produeixen o la densitat d'habitants que hi ha al carrer. Existeixen molts treballs de referència de professionals que han treballat l'espai públic i volem aprendre d'ells per a actualitzar aquestes eines. Ens interessa un urbanisme més àgil que s'interessi per les coses petites davant d'un altre de grans escales i mesures orientades a la construcció d'infraestructura.

Com desenvolupareu aquests conceptes amb els alumnes?
M.M. El curs pretén ser una reflexió i una actualització del concepte SMART per a entendre l'habitabilitat dels carrers d'una manera holística i àmplia. Ens interessa parlar de l'enfoc perquè és necessari saber mirar el concepte que estem proposant i a més fer-lo amb uns mètodes, instruments i unes experiències que seran la base de l'aprenentatge del curs. A més de la forma, parlarem també de les relacions morfològiques i topològiques de l'espai, per això insistim molt en mesurar aquests altres factors. D'altra banda, volem incidir que el projecte d'espai carrer és una qüestió de gestió, de fer més amb menys, i una oportunitat per a proposar nous models de ciutat.
M.P.F. El que volem transmetre als alumnes és que no es tracta de fer una cosa totalment nova, sinó de complementar el coneixement que tenen amb altres aspectes que a vegades són més intangibles. Fer servir dades significa apropiar-nos d'una sèrie d'informacions que abans no necessitàvem o no ens havíem adonat que eren importants i ara sí que les estem incorporant. El major sensor és el ciutadà i situar-lo en el centre, a més dels factors ambientals, ajuda a comprendre què és o no habitable.

També proposeu una redefinició del concepte SMART.
M.P.F. Amb aquest concepte intentem trencar amb unes sèrie d'idees preconcebudes i de prejudicis que existeixen sobre la paraula. Inevitablement, quan parles de SMART ho associes a la tecnologia i encara que les paraules no tenen cap culpa de com les fem servir, una paraula que es refereix a una cosa “intel·ligent” ha acabat associant-se a un discurs molt polític de ciutat que aposta per la tecnologia. Nosaltres no estem en contra de la tecnologia, la qüestió és que la tecnologia és un mitjà i no un fi. A partir del ‘Llibre dels Errors’ de Gianni Rodari proposem un joc de paraules per canviar el significat i concepte d'una mateixa paraula pel de ciutat Sensata, Mesurable, Accessible, Real i a Temps, que són valors molt vàlids per a la ciutat contemporània.

Com incorporeu aquest concepte a la vostra pròpia pràctica professional?
M.P.F. D'una banda tenim un despatx, que és Mayorga-Fontana on desenvolupem projectes com a reformes d'habitatges, espais públics, parcs o concursos, i després tenim un laboratori, City F.O.V. Urban Lab, en el qual treballem amb experts en mobilitat, en GIS, enginyers de telecomunicacions o ambientals. Són aquests projectes els que elaborem amb aquest enfoc. Per exemple, en els últims concursos hem intentat incorporar components ambientals en els quals no sols mesurem, per exemple, la quantitat de verd, sinó que hem utilitzat bases de dades de ciutats com la de Barcelona, que compta amb 500 dades obertes que ofereixen informació molt valuosa, sobretot quan cal plantejar estratègies, o per a projectes que parteixen d'una visió àmplia. En el concurs World Data Viz Challenge vam proposar analitzar Barcelona a partir de quatre elements: els arbres existents, la xarxa de camins escolars, les fonts d'aigua i les escoles. Creuem aquestes dades i com a resultat vam obtenir un mapa molt interessant que permetia explicar quins llocs eren ambientalment agradables i quins afavorien l'ús del vianant, mentre que altres llocs mostraven una deficiència en aquest sentit. Això et permet plantejar, estratègicament, on és millor intervenir i on no.

Tots dos teniu una àmplia experiència en la docència. Què poden esperar els alumnes dels directors Miguel Mayorga i Maria Pia Fontana?M.P.F. Volem transmetre entusiasme i sobretot curiositat. Donar-li la volta a les coses per a intentar veure altres aspectes que potser no són tan evidents. Nosaltres continuem aprenent a veure, a detenir-nos en les imatges, a comprendre el que es plasma. Un dels elements que també transmetem en el curs és que el ser capaç de fer mapes mitjançant les dades no és més que una manera de llegir els problemes o una altra manera d'adonar-nos que hi ha coses que sempre han estat aquí però que no les sabíem i que gràcies a aquestes eines les podem fer visibles.
M.M. Ens interessa transmetre una visió holística de l'urbanisme relacionat amb els conceptes d'habitabilitat, d'un urbanisme ecosistèmic, que aposta per la interescalaritat per adonar-nos que els problemes no són d'una grandària o escala exacta sinó que hi ha una interacció entre diferents escales. Ens interessa tenir aquesta visió transdisciplinaria per a reprendre el problema de la ciutat i dels carrers des d'aquesta visió complexa i rica i per això ens agradaria destacar que tindrem professors convidats que treballen en diverses disciplines i que ens poden ajudar a articular això.
M.P.F. Al final de cadascun dels cinc blocs que formen el curs hi haurà un debat amb la persona convidada en el qual esperem fomentar la participació dels estudiants. L'ensenyament online possibilita tenir tots aquests professionals i poder establir un diàleg amb ells permetrà expressar opinions en un ambient distès. El debat és gairebé el més important del curs perquè d'aquí sortiran les idees i lliagrem els caps que s'aniran generant durant el curs i les sessions.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert