El futur del projecte hoteler, reptes per a l’arquitectura

El 1876 va obrir a Londres, a l’estació de Saint Pancras, el Midland Grand Hotel, un dels establiments hotelers més impressionants del món, amb prop de 300 habitacions. El va dissenyar George Gilbert Scott (l’arquitecte del Museu d’Història Natural de la mateixa ciutat) i tenia tot el que es podia esperar: llar de foc i parets acabades en pa d’or a totes les habitacions, escalinates de marbre, fins i tot un ascensor. 

L’única cosa que no tenia? Banys a les habitacions, i això, juntament amb la immensa mà d’obra i els costos d’energia necessaris per al seu funcionament, en va comportar la clausura al cap de molt poc temps. 

Aquests tres factors: la previsió en el disseny, l’eficàcia en el funcionament i l’eficiència energètica són 150 anys més tard encara les claus d’èxit d’un hotel. 

La covid, accelerador de tendències en l’arquitectura

Per fi, a les portes del final del malson dels darrers dos anys i paït el soroll que els primers mesos de pandèmia auguraven –un futur postapocalíptic amb la humanitat tancada a casa seva i relacionant-se només a través de pantalles d’ordinador–, toca començar a plantejar-se quins són els canvis reals que la covid ha deixat i com hi haurà de donar resposta l’arquitectura. 

A la llarga es podrà comprovar que, més que una ruptura, la covid haurà funcionat com un accelerador de tendències que o bé ignoràvem o bé animàvem, però que certament ja feia temps que existien. 

La flexibilització dels espais de treball, la crisi de les grans superfícies comercials –i, alhora, els problemes dels petits distribuïdors–, la redefinició de grups socials cada vegada més desvinculats dels econòmics i, en turisme, la condició cosmopolita (a ciutat, figures com Airbnb fomentaven la idea de ser un ciutadà en lloc d’un visitant) són factors que ja fa molts anys que ens acompanyen. 

No obstant, cal tenir en compte un element important a l’hora d’entendre aquestes tendències. 

El consum d’informació, cada vegada més dirigit, està portant a un aïllament de l’individu en relació amb la totalitat de la societat que duu a pensar que tots teletreballem i podem passar llargues temporades lluny de casa. I això no és cert, ja que un forner no teletreballa i els nostres fills necessiten anar a escola. 

Aquest aïllament en grups més específics té una clara exemplificació en la proliferació d’establiments cada vegada més dirigits i segmentats (adults only, turisme familiar, etc.).

Hotels segmentats més enllà del turisme

Però, pel que fa als hotels, cal entendre que una part significativa dels més de 2.000 tipus d’establiments de Catalunya no tenen cap activitat vinculada al turisme: comerciants, treballadors de la construcció, venedors, repartidors, enginyers vinculats a la indústria, executius d’empreses…, tots continuaran necessitant un lloc lluny de casa per passar temporades més llargues o curtes. I moltes empreses continuen necessitant espais de trobada específics que només un hotel pot oferir. 

És cert que certs desplaçaments han deixat de fer-se, i també podríem parlar de com Amazon ha afectat la petita xarxa distribuïdora, però, encara que aquests factors són reals, el problema de debò de molts d’aquests establiments està més en una manca d’actualització i adaptació a les demandes d’un usuari que en vint anys ha canviat molt. 

Un segon grup d’usuaris d’establiments turístics és l’estacional, tota aquella gent –la majoria de nosaltres– que no tria quan pot fer vacances, que certament mereix sortir de casa uns dies i que no teletreballa. Aquest tipus d’usuari, vinculat a un pressupost determinat i a un període de l’any molt concret, encara representa la major part de la població. De nou, el model d’establiment ha patit una evolució no gens diferent de la que ha fet la nostra societat, i de nou els seus problemes estan vinculats més a l’adaptació que al canvi de model. 

No obstant, cal tenir en compte un grup de població petit però d’influència econòmica cabdal, el d’aquells que sí que teletreballen (potser no cada dia de la setmana), sense càrregues familiars, que en l’aspiració de ser ciutadans del món ja no passen uns dies en un lloc determinat, sinó que són ciutadans d’un lloc per un període de temps més llarg. Per a ells, el model sí que ha canviat. 

No ve de nou. Com explicàvem al començament, és un tipus d’usuari que ja fa temps que està identificat i que, sobretot en turisme urbà, certes cadenes com ACE o Hoxton han sabut interpretar molt bé. El repte és que el seu creixement s’ha accelerat molt amb la covid i demanen sobretot la màxima flexibilitat en zones comunes, que puguin ser utilitzades les 24 hores del dia. 

Professionalització del disseny hoteler

En tots els casos, ens trobem que l’arquitectura pot donar resposta a les necessitats específiques, ja que, si els serveis defineixen cada vegada més la qualitat de l’establiment, l’única manera en què la millora de serveis es pot donar passa per incrementar la productivitat. Per tant, igual que fa 150 anys, part de la solució als reptes post covid es basa en la millora constant de l’eficàcia en el funcionament i l’eficiència energètica, que va vinculada a la professionalització del disseny.

Un hotel, cada vegada més, veu vinculat el seu benefici als costos de personal i als de l’energia, i tots dos estan directament relacionats amb el disseny de l’establiment. No cal dir que els criteris de sostenibilitat i eficiència energètica són definidors, però no només això. Cal identificar clarament els punts forts i els febles de l’establiment a l’hora de prendre cap decisió.

El nostre repte, per tant, és dissenyar i reformar hotels que, per una banda, funcionin amb un cost energètic com més pròxim a zero millor, i per una altra, que puguin donar el millor servei amb la màxima optimització dels recorreguts i els espais. Però no només això, la cerca de l’experiència per part del client i la professionalització del treballador fan que cada vegada més els espais de servei tendeixin a mimetitzar-se amb els públics, de manera que no s’estableixin límits entre els dos. Això proporciona, al cap del temps, una millor flexibilitat a l’hora d’establir els límits entre el públic i el privat, i per tant, una capacitat més gran d’adaptar-se als canvis que puguin venir. 

Finalment, cal recordar que un hotel, i sobretot un hotel urbà, és l’únic establiment obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Per tant, el seu objectiu no ha de ser només donar a l’hoste un lloc per dormir i esmorzar, sinó també obrir les portes a la ciutat que l’envolta per aconseguir funcionar d’espai d’àncora de la comunitat a què va destinat. Només així aconseguim la vinculació de l’edifici al lloc i la utilització dels espais el màxim temps possible, tant per part dels hostes com, i això és el més important, dels residents de la zona, que han de sentir aquell lloc com el referent a l’hora de teletreballar, reunir-se, descansar o, senzillament, estar. Com una ampliació dels seus espais domèstics. Només així trencarem la barrera entre residents i visitants. 

Evidentment, això passa per donar el millor i més variat servei possible, i només és viable fer-ho quan l’eficàcia està garantida. 

Com s’aconsegueix, això? Malgrat que un percentatge molt gran de l’èxit escapa a l’arquitecte, una part molt rellevant se centra en el disseny, que ha de saber explicar una història coherent que atrapi des del primer moment, entenent que un sol espai ha de poder servir per a més d’una cosa, però sense perdre de vista que res no serà possible sense entendre com endreçar el programa funcional i reduir al màxim els consums d’energia. Tot això només és possible treballant en equip i donant veu a tots els professionals, perquè un arquitecte sol no aconseguirà gran cosa. 

Hem començat aquest article parlant de com l’èxit o el fracàs d’un hotel, tant avui com fa 150 anys, es basa en la previsió en el disseny, l’eficàcia en el funcionament i l’eficiència energètica. Però podem anar més enrere encara a l’hora de buscar la recepta d’èxit: Venustas, firmitas, utilitas continuen sent les claus de la nostra feina. 

Daniel Isern
Director del postgrau en Disseny de l'Hotel 3.0.