Notícia |
Actualitat
Edificació i rehabilitació

"La il·luminació pot determinar l’èxit o el fracàs d’un projecte arquitectònic"

Gisela Steiger i Miquel Àngel Julià Hierro, codirectors del curs Arquitectura & Lighting. Disseny d’il·luminació per a arquitectes de l’Escola Sert, reivindiquen el paper de la il·luminació arquitectural com un element indispensable en l’èxit o fracàs d’un projecte i com a part integral de l’arquitectura des de la seva conceptualització.

Compartir

Pot semblar una obvietat, però les coses existeixen quan les il·lumines i desapareixen quan estan a les fosques. El comportament del nostre cos està determinat pel ritme circadiari; tenim més energia a mesura que el sol arriba al seu zenit i ens preparem per descansar quan fa el camí invers. Per a un arquitecte, la capacitat de controlar els efectes emocionals i estètics que la llum natural i l’artificial tenen sobre un espai arquitectònic i els seus usuaris és una eina poderosa, però sovint menyspreada. Gisela Steiger i Miquel Àngel Julià Hierro saben que la importància de la il·luminació en l’arquitectura mereix una formació específica per als professionals, i així ho ensenyen als alumnes del curs especialitzat d’il·luminació per a arquitectes de l’Escola Sert.

En quina fase d’un projecte hauríem de tenir en compte la il·luminació com a part integral del disseny d’un espai?
Gisela Steiger (GS): La il·luminació ha de ser projectada des de l’inici perquè forma part de l’arquitectura. Un dels problemes al nostre país és que, en general, s’hi adjudica un pressupost de la partida i “ja ho solucionarem”, que vol dir deixar-ho per al final. La il·luminació contribueix al fet que, per exemple, una botiga vengui o no vengui o un restaurant tingui èxit o no. La il·luminació és estratègia, i com a tal ha de ser projectada des del començament i en concordança amb l’arquitectura, l’interiorisme i les instal·lacions.

És diferent dissenyar amb llum natural o llum artificial?
GS: La grandesa del tema és que tots els arquitectes acostumem a concebre els edificis amb llum natural, que és la que existeix, la que entenem i coneixem. L’error es produeix quan la persona que projecta la llum artificial no ho fa amb els criteris que s’han fet servir per projectar l’arquitectura, perquè llavors trobem edificis que de dia tenen un concepte i de nit un altre radicalment diferent, i això pot desvirtuar totalment un projecte.
Miquel Àngel Julià Hierro (MAJH): Totes les instal·lacions han de plantejar-se des del punt de vista natural i artificial, com quan parlem d’aire condicionat, per exemple, perquè totes dues han de ser complementàries. Quan un element, dins d’un projecte, és un afegit, ja estem desvirtuant el projecte. Hem de deixar de parlar de valor afegit, perquè té la connotació de no ser necessari, i començar a parlar de valor intrínsec en un projecte.

"La il·luminació ha de ser projectada des de l’inici perquè forma part de l’arquitectura"

Gisela Steiger
Codirectora del curs Arquitectura & Lighting. Disseny d’il·luminació per a arquitectes

És la tipologia el que defineix el paper que tindrà la llum? Si parlem d’augmentar la productivitat dels treballadors d’una oficina, per exemple, o incrementar el benestar dels pacients d’un hospital.
MAJH: Només parlem d’absència de confort quan les instal·lacions fallen. Una de les instal·lacions més importants per sentir-nos confortables és la il·luminació en l’arquitectura. Hem d’aconseguir espais que siguin segurs i saludables i comunicar-ho, i la il·luminació és una eina que ens ajuda a fer-ho. Hem de començar a oblidar-nos de les tipologies d’espais clàssiques, perquè cada cop més s’està demostrant que els espais són híbrids, i això significa una il·luminació flexible. Coworking, coliving… Parlarem cada cop més de noves tipologies edificatòries, que són fruit de les noves maneres de viure i habitar. L’arquitectura va d’això, d’hàbitat i d’habitant. I la llum s’hi haurà d’adaptar de manera flexible segons el moment del dia i de l’ús de l’espai.
GS: La il·luminació determina el nostre estat d’ànim. Entendre les propietats de les lluminàries i quins beneficis poden aportar, aplicant alguns criteris que aprendrem en aquest curs, fa que el dia a dia dels usuaris dels espais que estem projectant sigui millor, més feliç i saludable.

Arquitectònicament parlant, la llum també és geometria, textura, volum. Quines eines permeten a l’arquitecte treballar aquests aspectes?GS: El més important és saber quins productes ens ofereix el mercat i tenir les eines per entendre les característiques de cadascun d’aquests productes: saber què és la temperatura i la reproducció de color, entendre per què és molt important diferenciar els watts dels lúmens o que les lluminàries tenen opcions i òptiques amb angles d’obertura. Hem de comprendre i saber com fer servir totes aquestes eines perquè el resultat dels nostres projectes sigui el que tenim al cap.
MAJH: En moltes ocasions parlem de la llum com d’un element immaterial o intangible. A nosaltres ens agrada dir que la il·luminació és un material més, com la pedra, la fusta o el metall. Per tant, és una eina a l’hora de projectar un espai. Les coses existeixen quan les il·lumines i és quan il·lumines que la fusta és fusta i la pedra és pedra.

El alumnes del curs desenvoluparan un treball durant el curs, que serveix per incorporar els conceptes que van aprenent. Proposeu vosaltres l’espai a il·luminar?
GS: Aplicar immediatament els conceptes que vas adquirint fa que no s’oblidin. En aquest cas, agafem un cas real que els alumnes poden visitar per valorar l’aportació de llum natural i les preexistències. L’any passat vam escollir un cas real, la cinquena planta de l’Escola Sert, que l’escola vol reformar. Els treballs dels alumnes serviran perquè la Junta valori la reforma d’aquest espai.
MAJH: Un tema important és que els nostres alumnes, que majoritàriament són arquitectes en actiu, comencen l’exercici des de la conceptualització de l’espai i de la llum en paral·lel. No es tracta d’un curs d’il·luminació tècnica per aplicar sobre projectes predefinits per altres. La llum és un eina projectual que cal emprar des del primer moment.

"La llum és un eina projectual que cal emprar des del primer moment."

Miquel Àngel Julià Hierro
Codirector del curs Arquitectura & Lighting. Disseny d’il·luminació per a arquitectes

També hi haurà diferents workshops de la mà de diferents especialistes del sector. Podríeu citar-ne alguns exemples?
GS: Una cosa molt important d’entendre és que existeixen arquitectes especialitzats en una disciplina en concret. Una de les professionals que ens agradarà convidar és Sonia Hernández, que està especialitzada en arquitectura i salut. Amb ella veurem com ens afecta la il·luminació artificial i com podem millorar la nostra vida en relació amb els espais on vivim o treballem.

Quins casos d’èxit compartireu durant el curs, i per què els considereu un exemple a seguir?
GS: La millor forma de comparar i aprendre sobre les estratègies bàsiques d’il·luminació en l’arquitectura és mitjançant casos reals. Veurem casos concrets de totes les tipologies per aprendre el que funciona i el que no, i quin és el grau d’afectació en el comportament de l’usuari.

Com passa en altres camps, existeixen tendències en la il·luminació?
MAJH: La tecnologia ha arribat per quedar-se. Quan parlem d’il·luminació, no ens hem de concentrar exclusivament a il·luminar. En comerç minorista, per exemple, hi ha instal·lacions que permeten transformar l’usuari en dades, és a dir, com ens movem dins d’una botiga, i la major part estan vinculades a la il·luminació. Tot això s’està començant a estudiar, però el futur va cap aquí.

Com sorgeix el vostre interès professional en aquest sector? Gisela, tu ets directora creativa de The Light Squad Studio, i tu Miquel Àngel, entre altres coses, ets el director d’estratègia i disseny al Grup Idea.
GS: Jo sóc ultradefensora del treball en equip i de l’especialització com a eina. En els últims anys, l’arquitectura ha evolucionat cap a la unió d’especialistes on cadascú s’encarrega de la seva parcel·la. Jo vaig descobrir la llum per casualitat. També em pensava que era un complement o un plus de la meva feina, però em vaig adonar que als arquitectes no ens han format en aquest camp. Crec que és un dels pilars de l’arquitectura i que té una sèrie d’estratègies al darrere que són fascinants.
MAJH: Sóc especialista en comerç minorista i en brànding d’empresa, i per això sóc el coordinador del Grup de Treball Retail del Col·legi d’Arquitectes. Em defineixo com un arquitecte amb una mirada transversal, que significa aprendre de qui tens al costat. Fa anys que em vaig adonar que tots els temes m’enamoraven i, per tant, em vaig especialitzar com a “arquitecte de concepte per a marques”, que significa que no tinc els mateixos coneixements que té la Gisela Steiger com a dissenyadora d’il·luminació, però haig de tenir uns coneixements mínims per dialogar i projectar plegats. Conceptualitzo espais, productes i serveis per a marques a través de la innovació: des de la primera idea fins al seguiment de totes les fases del projecte, l’acompanyament de la construcció i la dinamització posterior. Creiem que és important tenir aquesta mirada transversal, i així ho transmetem al curs.

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Curs: Arquitectura & Lighting. Disseny d’il·luminació per a arquitectes

Aquelles persones interessades en la relació entre arquitectura i il·luminació, tenen el curs Arquitectura & Lighting. Disseny d’il·luminació per a arquitectes, on es tracta aquesta relació no només pel que fa al confort sinó també en l'àmbit de la salut i de la productivitat.

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.