Carmen Llinares

Catedràtica d’universitat a la Universitat Politècnica de València (UPV). Fundadora i directora del Laboratori de Neuroarquitectura de l’Institut Universitari de Recerca en Tecnologies Centrades en l’Ésser Humà (HUMAN-tech). La seva trajectòria investigadora se centra a comprendre com l’espai arquitectònic i urbà influeix en la resposta humana, amb l’objectiu d’incorporar de manera rigorosa la resposta de l’usuari al procés de disseny.

La seva activitat científica es va iniciar amb l’aplicació de metodologies procedents de l’enginyeria Kansei i de la psicologia ambiental per analitzar la percepció de l’usuari en arquitectura. Posteriorment, va incorporar tècniques de registre neurofisiològic i tecnologies immersives, fet que va donar lloc a una línia de recerca en neuroarquitectura. El laboratori, pioner en la utilització de registres fisiològics per a l’avaluació d’entorns arquitectònics, està integrat per un equip multidisciplinari d’investigadors procedents de l’arquitectura, l’enginyeria, la psicologia i la neurociència. La seva aproximació combina mesures psicològiques, conductuals i neurofisiològiques —com ara EEG, activitat electrodèrmica, variabilitat de la freqüència cardíaca i eye-tracking— amb l’estudi d’entorns reals i de realitat virtual.

Aquesta línia s’ha aplicat a l’estudi d’habitatges, espais educatius, sanitaris, comercials i urbans, abordant qüestions com el benestar residencial, l’atenció i la memòria, la percepció de seguretat, l’estrès o la resposta emocional a l’espai. En aquesta temàtica ha participat en 33 projectes de recerca de caràcter nacional i europeu, diversos dels quals com a investigadora principal.

La seva producció científica reuneix més de 280 aportacions. Les seves publicacions han rebut 4.613 citacions i assoleix un índex h de 32 a Google Scholar. La seva trajectòria científica va ser reconeguda el 2021 pel Consell Valencià de Cultura i el 2025 per la Universitat Politècnica de València amb un premi d’excel·lència investigadora.