Sistemes constructius lleugers: nous materials més enllà del vidre

Aprofundim en els avantatges i inconvenients dels sistemes constructius lleugers amb en Jordi Pagès, codirector d’un dels cursos més complerts sobre el tema. En aquesta conversa aporta una visió crítica sobre materials transparents, les possibilitats dels materials contemporanis i el grau de tecnificació de les diverses solucions.

P. Què es consideren sistemes constructius lleugers?

R: No existeix una línea clara de separació entre sistemes, però a la formació ho hem volgut lligar amb el comportament mediambiental de l’edifici. Els sistemes constructius lleugers són els que encaixen amb estratègies de maximització de guanys solars. Sistemes que incorporen grans parts transparents o translúcides per aconseguir aprofitar l’efecte hivernacle en espais intermedis, atris o espais coixí que envolten l’edifici. Ho podem veure en moltes de les obres d’arquitectes com Lacaton & Vassal, per exemple.

Al curs que impartiu a l’Escola Sert parleu de sistemes constructius lleugers, diferencieu entre els materials transparents i opacs. Quines utilitats i aplicacions tindrien cadascun d’ells?

Ens concentrem més en la part transparent o translúcida perquè és la més característica. Però la majoria de sistemes lleugers ho combinen amb part opaques molt ben aïllades per ajudar a controlar les pèrdues energètiques. A les orientacions amb poca captació els sistemes opacs molt ben aïllats agafen el protagonisme. 

En el cas del vidre, quines aplicacions té en la construcció?

El vidre és un dels materials de construcció que ha tingut una evolució técnica més sorprenent els darrers anys. Podem parlar quasi d’una autèntica revolució. 

Per exemple?

Els vidres amb capes magnetròniques permeten per primera vegada que un edifici ben orientat, amb la adequada proporció d’obertures i amb un bon sistema de filtres, pugui tenir un balanç positiu entre els guanys solars i les pèrdues tèrmiques. 

Això és de gran importancia per plantejar edificis passius o amb un consum energètic molt baix. Podem aconseguir prestacions del vidre quasi “a la carta” per això és de vital importància conèixer les seves possibilitats i fer prescripcions tècniques molt acurades.

I els murs cortina?

Els murs cortina ja han arribat a la seva maduresa com a sistema constructiu, els podem trobar d’alumini però també de fusta o d’acer. Molts arquitectes els consideren només per fer grans panys vidriats, però són sistemes complerts que permeten resoldre la part vidriada, però també la part opaca i incorporar tota classe d’obertures i de filtres de protecció.

Materials sintètics o vidre?

El vidre segueix sent el material predominant, però alguns plàstics com el Etfe, el Pmma (metacrilat) o el policarbonat s’estan obrint camí. 

Quins són els principals avantatges dels plàstics?

Són molt diferents entre ells, però el principal avantatge d’aquests plàstics, comparat amb el vidre, és la lleugeresa i la elasticitat, que implica subestructures de suport molt més lleugeres o, fins i tot, es poden utilitzar tensats com l’Etfe.

I els desavantatges d’aquests nous materials?

Tradicionalment es comportaven malament a l’intempèrie i al foc, però materials com l’Etfe o el policarbonat d’avui en dia estan superant  aquesta limitació. Capítol apart són els anomenats TIM, materials aïllants transparents que permeten assolir transmitàncies tèrmiques molt baixes i a la vegada ser translúcids.

En què destaquen els sistemes constructius lleugers respecte els pesants? 

Són sistemes constructius de muntatge en sec, molt industrialitzats, són ràpids d’execució, sense generar residus i amb una alta qualitat en els seus acabats. Optimitzen molt l'ús de les matèries primeres i permeten ajustar la superficie transparent a les necessitats de cada projecte en concret. A banda, permeten un elevat grau de personalització en els acabats i la imatge final de l’edifici

I en què surten perdent els sistemes constructius lleugers en la comparativa amb els materials pesants? 

Son sistemes constructius sense inèrcia tèrmica i per tant molt susceptibles de provocar sobreescalfament en els edificis. Cal cuidar molt bé els filtres per aconseguir una bona protecció solar, i en el nostre clima utilitzar cambra ventilada en els paraments opacs.

L’eficiència és un dels punts forts dels sistemes constructius lleugers. Per què?

Per la capacitat d’aconseguir guanys solars. En climes com el nostre amb hiverns “suaus” els guanys tèrmics per les obertures combinat amb les càrregues internes poden superar les pèrdues que es generen a l’envoltant, aconseguint demandes de calefacció molt baixes. A l’estiu amb el ombrejament i l’increment de la ventilació pot ser suficient per estar en confort.

Amb quins sistemes de protecció solar es treballa i com influeixen en l’eficiència d’un edifici?

Els “filtres” en general són molt importants en aquest tipus de façana lleugera, en climes temperats, ja que han de permetre la captació solar a l’hivern però a la vegada evitar la captació excesiva a l’estiu. Són molt útils les proteccions solars per geometria, ràfecs, etc i també les proteccions solars mòbils que permeten ajustar la seva posició a les diferents estacions de l’any.

Els materials lleugers poden acabar substituint els sistemes constructius pesants?

Són sistemes complementaris. El repte és acabar combinant els avantatges dels uns i dels altres. Aconseguir més captació solar amb els filtres addients i alhora més capacitat d’emmagatzematge tèrmic.

Quina és la implantació dels sistemes constructius lleugers en el nostre entorn? 

Ha estat bastant desigual, perquè són sistemes que han quedat molt restringits al món dels edificis d’oficines. El repte és aconseguir una major implantació en d’altres tipologies d’edificació.

Sobre el curs Nous sistems constructius lleugers

El curs de Nous Sistemes Constructius Lleugers s’emmarca dins el postgrau Nous Sistemes Constructius. El postgrau promou una mirada holística de l’arquitectura, entrellaçant  els sistemes constructius nous i els tradicionals convenientment revisitats. Analitzant l’eficiència energètica o la reducció de la petja ambiental dels edificis.

S’organitza en 5 cursos:

• El primer se centra en els criteris d’elecció i els conceptes generals. 
• En el segon s’analitza la construcció en fusta i les estratègies ambientals  de minimització de pèrdues energètiques. 
• En el tercer es revisen els sistemes constructius pesants, minerals, que aprofiten la inèrcia tèrmica com estratègia d’acumulació de guanys tèrmics. 
• El quart curs, que s’està impartint ara, es repassen els sistemes lleugers que possibiliten maximitzar el guanys tèrmics. 
• El cinquè i últim serà un curs basat en la relació amb la industria, el offsite i les tècniques de fabricació.

Una visita a Vil.a Urània per començar el curs sobre sistemes de construcció lleugers

Podeu veure els detalls de la visita que en Jordi Pagès i els altres dos codirectors, Marc Folch i Miquel Rodríguez, van fer amb els alumnes del Curs de sistemes de construcció lleugers, a la Vil.la Urània aquí. I també es van recollir les opinions dels alumnes sobre el primer dia de curs fent una visita de projecte (falta link de linkedin, preguntar a Elisa cuándo lo publica). 

I per saber més del projecte de Vil.la Urània de SUMO arquitectes i l'arquitecta Yolanda Olmo, podeu llegir una anàlisi detallat del projecte al nostre blog.

Natàlia Bosch
Redacció Escola Sert