Rehabilitar estructures, preservar el patrimoni
Fins a la dècada de 1990, la rehabilitació era una activitat residual. Representava només el 5% dels encàrrecs que rebia un estudi d'arquitectura. Des de llavors, aquesta demanda ha anat augmentant: el 2010 va pujar al 30% i actualment ja constitueixen la meitat dels projectes. En l’àmbit educatiu, aquesta evolució ha seguit el mateix ritme i cada vegada hi ha més professionals que opten per especialitzar-se com a rehabilitadors d’estructures.
Arquitecte rehabilitador o arquitecte historiador
Les esquerdes parlen. Expressen l’estat de salut d’un edifici i són el primer pas per a establir l’estratègia de rehabilitació. Són la representació física de les tensions o esforços que experimenta una estructura. Per conèixer-ne les causes cal mirar al passat; tal vegada durant la Guerra Civil va caure una bomba als voltants que va provocar una ona expansiva. O una riera subterrània ha anat provocant moviments imperceptibles que afloren dècades després.
Robert Brufau: Per a nosaltres el concepte del canvi al projecte de Les Arenes era senzill, però fer-lo possible va ser el més complicat
“Al projecte de Les Arenes hi va haver un canvi radical, passar d’una plaça de toros a un centre comercial del màxim nivell tecnològic. El repte més gran va ser excavar sis soterranis i mantenir apuntalada la façana perquè no caigués”
La rehabilitació, una pràctica creativa
Una vegada fet el diagnòstic, aclarides les causes i definides les pautes d’intervenció, cal centrar l’atenció en els materials que formen l’estructura que s’ha de rehabilitar. “Hi ha estructures fetes amb materials molt deficients, però cada un d’aquests té una manera de ser reforçat.
A més, els materials han anat evolucionant. El formigó, per exemple, és el doble de resistent que fa cinquanta anys. En cas de dubtes, es fa una extracció i es porta a analitzar a un laboratori. Això donarà pistes sobre el seu estat”, explica Robert Brufau, doctor en Arquitectura, consultor d’estructures i director del postgrau Rehabilitar des de l’estructura de l’Escola Sert.
Diàleg sobre el mètode
A diferència de l’obra nova, els estàndards de la qual segueixen uns codis preestablerts, la rehabilitació dona peu a interpretar, a optar entre diverses alternatives, a buscar solucions creatives. No obstant, quan es tracta d’edificis amb un valor patrimonial, hi ha regles que cal respectar, encara que sigui amb matisos.
“Si el material d’un edifici està degradat, cal actuar d’acord amb les recomanacions de Patrimoni. No obstant, si una estructura antiga s’està esquerdant per tot arreu, s’estableix un diàleg sobre el mètode més apropiat per estabilitzar l’edifici. Després ja parlarem dels acabats perquè patrimonialment continuï sent el mateix edifici”, concedeix Brufau.
Abans i després de les obres de rehabilitació del Palau de la Generalitat de Catalunya, on va participar l'estudi de Robert Brufau.
“Ara estic treballant en la Sagrada Família com un dels dos arquitectes responsables de l’estructura i, encara que és molt complex, la línia d’actuació està molt definida. A la Pedrera vam haver d’inventar-nos el guió, una cosa molt més atractiva”.
Reconversió d'un espai subterrani a la Generalitat
L’arquitecte i consultor d’estructures, que ha participat en projectes dissenyats per tretze premis Pritzker i ha rebut nombrosos guardons per la seva feina, posa l’accent en les grans dosis de creativitat que aquesta professió requereix per treure’s del barret solucions a problemes complexos.
En aquest vídeo explica la reconversió d’un espai subterrani del Palau de la Generalitat de Catalunya en una sala de congressos, a petició del president Jordi Pujol:
Arquitecte estructurista o enginyer estructural?
Un dels aspectes més complicats de la professió de rehabilitador és verificar que les feines avancen segons el que estava previst, ja que fins que no es finalitza la intervenció no se sap amb exactitud si aquesta funciona o no. “Hi ha indicadors, sobretot quan alguna cosa no va bé, com l’aparició d’esquerdes”, comparteix l’arquitecte, que recomana paciència i sentit comú: si la planificació és la correcta, el normal és que no hi hagi sobresalts.
Sobre la rehabilitació d’estructures, caldria preguntar-se: no correspon a un enginyer, aquesta feina? Sí i no, ja que totes dues figures són complementàries.
Brufau ho explica així: “Un consultor estructural amb formació en arquitectura parla el mateix ‘idioma’ que l’arquitecte projectista i s’interessarà per qüestions comunes. En canvi, un enginyer pensarà, sobretot, a optimitzar l’economia de l’estructura i que tot sigui molt racional”.
"Quan vam entrar a la Pedrera fa uns 25-30 anys per rehabilitar les golfes, estava tot molt a prop de caure. Hi va haver un esforç molt gran, molts caps pensants reflexionant sobre com rehabilitar aquell Gaudí que s’apartava de tot el que és convencional”.
Imatge dels desvans de la Pedrera, una de les més destacades reformes en les que ha participat Brufau.
Asignatures especialitzades
De la mateixa manera, un arquitecte convencional no pot considerar-se un expert en rehabilitació si no s’ha format específicament en aquest camp.
Brufau explica que fins a l’any 2010 no es va començar a introduir assignatures especialitzades en la carrera d’arquitectura i, en la seva opinió, hi ha quatre aspectes pendents d’abordar-se: la rehabilitació patrimonial, l’optimització energètica d’edificis vells, la comprensió dels sistemes constructius i la rehabilitació des del vessant estructural.
Espectacular instantània del procés de reconversió d'unes naus industrials que portaven setanta anys en desús en un museu que avui és una referència a Barcelona, el CaixaForum.
Rehabilitar o enderrocar
La tecnologia també ha fet impacte en la feina de l’arquitecte rehabilitador. L’ha alliberat, sobretot, d’abocar el 80% del seu temps a fer càlculs, als quals actualment només ha de dedicar el 10%, cosa que li permet esmerçar més estona a pensar la millor solució i a coordinar esforços per aconseguir-la.
Una altra qüestió són els nous materials que van apareixent i que poden complementar-ne o substituir-ne d’altres que ja no existeixen o que han suportat pitjor el pas dels anys.
No obstant, Brufau avisa que encara es desconeix com els afectarà el pas del temps, una cosa que ja es va produir en el seu moment amb el formigó, utilitzat per primera vegada cap al 1850 i la durabilitat del qual ha quedat demostrada gairebé dos segles després.
Invertir en rehabilitació als 50 anys
Brufau xifra la vida útil d’un edifici convencional en 50 anys, la qual cosa vol dir que passat aquest temps és recomanable invertir en la seva rehabilitació. Hi ha excepcions: algunes seccions del parc construït a Barcelona que tenen més de 200 anys i algunes mostres de l’arquitectura gòtica, de 800 anys, gaudeixen d’una salut excel·lent.
L'arquitecte advoca per la rehabilitació en comptes de la demolició. Conservar el nostre patrimoni, la nostra història, hauria de ser motiu suficient per remar conjuntament en aquesta direcció.
Desgraciadament, no sempre és el cas, ja que restaurar estructures complexes pot ser més costós que enderrocar-les, tot i que així es provoca l’acumulació de residus que generen altres problemàtiques ambientals.
Però aquest argument és matèria per a un altre article.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert
L'Escola Sert ofereix un postgrau que millora la preparació professional per a desenvolupar-se en el camp de la rehabilitació.
El contingut recorre les diferents tècniques d'intervenció en rehabilitació edificatòria i està avalat per la feina continuada dels professionals de l'ACE i l'IEE. El postgrau està dirigit per l'expert Robert Brufau.