“Els arquitectes hem de ser capaços d’explicar un projecte amb una sola imatge”

Un arquitecte pot invertir mesos a desenvolupar un projecte, però quan arriba l’hora de presentar-lo ha de ser capaç de sintetitzar tota la informació produïda. El curs Photoshop per a Arquitectes de l’Escola Sert ofereix estratègies de postproducció d’imatges a partir de models 3D que destaquen els detalls més rellevants del concepte arquitectònic, a més d’adquirir un sistema de treball que permet que la visualització sigui ordenada i coherent.

Quina utilitat té per a un arquitecte representar visualment el seu projecte?
Els arquitectes hem de ser capaços de sintetitzar l’explicació d’un projecte en una làmina, sense generar “soroll” visual. Independentment dels coneixements tècnics del receptor, hem d’entendre en què consisteix. El curs pretén potenciar aquest exercici de manera didàctica: ordenar i sintetitzar tot el procés en un document.

Llavors, podríem dir que una imatge val més que mil paraules?
La presentació gràfica hauria de ser la conclusió del projecte. No podem, per exemple, presentar cent imatges per vendre un habitatge. Convé triar la que l’expliqui millor i potenciar-la. Cal evitar generar confusió i expectatives perquè, moltes vegades, les imatges que veiem en el mercat estan molt idealitzades.

I com podem fer-ho de manera creativa?
Sovint, per falta de temps, interès o mitjans, tendim a sistematitzar la manera de treballar, sabem el que funciona i el que no. Quan presentem un projecte executiu a segons quines entitats, té sentit que la documentació sigui la preestablerta. En canvi, si presentem una idea, hem de ser capaços de potenciar el missatge.
Cada eina que veurem al curs té la capacitat de potenciar uns certs aspectes. Amb Photoshop texturitzarem el document per donar-li més definició o emfatitzar uns certs detalls.

Han de tenir coneixements bàsics de Photoshop, els alumnes?
Tenir una base és important, perquè el ritme del curs és bastant intens. El curs s’entén com una unitat, com un sistema. En la complexitat, desenvolupem la part més rellevant dins d’aquest sistema. El meu paper com a docent és acompanyar i resoldre dubtes, sense imposar un punt de vista concret.

Com valores l’aplicació del programa en els casos concrets que els alumnes han de resoldre?
Que sàpiguen utilitzar el programa millor o pitjor no és l’objectiu. El que es valora positivament és la capacitat de síntesi. Els programes que utilitzem avui dia poden canviar d’aquí a uns anys. Per tant, l’eina és el mitjà, no la fi.

Quin serà el nivell dels alumnes una vegada finalitzi el curs?
El curs és un germen, requereix dedicació i implicació per part de l’estudiant. Si els alumnes hi dediquen temps entre sessió i sessió i investiguen pel seu compte, adquiriran més capacitat crítica, els seus dubtes seran més complexos i el resultat final serà més sofisticat.

Ets el fundador de la plataforma d’arquitectura sense construir Beta Architecture i del despatx d’imatge i visualització Beta Collective. Com sorgeix el teu interès per aquest camp?
El 2011 vaig començar Beta Architecture, un blog sobre arquitectura sense construir. L’arquitecte empra part del seu temps a desenvolupar projectes presentats a concursos que si no guanyen no es construeixen. La meva intenció és donar-los una segona oportunitat i donar visibilitat a aquelles propostes que, malgrat ser interessants, no han tingut la sort de guanyar un concurs. En deu anys hem recopilat més de 2.600 projectes. ​

Per què són interessants aquests projectes que mai no s’han realitzat?
L’interessant no són els projectes en si mateixos, sinó la varietat en la manera de representar: uns utilitzen el collage, uns altres perspectives amb filferro, uns altres el croquis. No obstant, malgrat la diversitat, el blog té un cert ordre visual. El filtre en blanc i negre democratitza cada un dels projectes, perquè un render no val més que una perspectiva a línia. ​

D’on et ve la pulsió per la representació?​
El 2016, quan vaig completar la carrera i tenia un cert bagatge en aquest procés, vaig muntar un despatx de representació on treballàvem tota mena d’imatges, des de fotomuntatges i perspectives fins a renders realistes. També assessoro altres arquitectes sobre com millorar la presentació dels seus projectes, identificant-ne els punts forts més distintius. Últimament, també hem participat en projectes més complexos per organitzar continguts. Per a l’arquitecte és un procés que reflecteix com d’ordenats o desordenats podem arribar a ser.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert