Logo del BARQ

(Imatge: BARQ)

Notícia |
Cultura

El secret del BARQ, el festival de cinema d’arquitectura de Barcelona

Quina relació hi ha entre el cinema i l’arquitectura? És la segona un vehicle per reflexionar sobre realitats contemporànies vinculades a la societat i el medi ambient? Aquesta setmana s'ha celebrat la tercera edició del BARQ, el festival que aposta per apropar la disciplina al gran públic. Entrevistem a Xavi i Núria Campreciós, director i cap de programació, respectivament, per parlar sobre aquestes i altres qüestions.

Compartir

Pregunta: Com va néixer el BARQ?

Xavier Campreciós (X.C.):  Fa temps que a Nihao Films fem documentals i vídeos d'arquitectura. Arrel d’això, hem anat coneixent persones vinculades al sector a Espanya. Havíem fet un parell de documentals que havíem presentat a festivals internacionals de cinema d'arquitectura i veiem que aquí a no n'hi havia cap. Llavors vam decidir, juntament amb les institucions que ens recolzen, que hi havia nínxol i una oportunitat. Barcelona és una ciutat referent en el camp de l'arquitectura, però li faltava el seu festival de cinema sobre aquesta disciplina. 

P: Les dues primeres edicions formaven part de la programació de la Setmana d'Arquitectura, que té lloc al maig, i ara hi ha hagut un canvi de dates. Per què?

X.C.: El Festival d'Arquitectura de Barcelona va multiplicar la seva oferta i en aquella setmana hi havia tantes activitats d'arquitectura que ens acabàvem contraprogramant entre nosaltres. Llavors vam decidir que potser era millor fer coincidir les dates amb el dia mundial de l'arquitectura, que és l'1 d'octubre. En principi, a partir d’ara sempre se celebrarà en aquestes dates.

Núria Campreciós (N.C.): Una de les coses que també buscàvem era començar a involucrar més als estudiants d'arquitectura, però a finals de maig estan en la recta final de l'any universitari. En canvi, finals de setembre és l’inici de curs, i això ens dona l'oportunitat de donar a conèixer el festival entre aquest públic estudiantil i juvenil.

Quins és el procés de selecció dels llargmetratges, curtmetratges i documentals que formen part de la programació?

N.C.: La producció anual de llargmetratges i curtmetratges sobre cinema d'arquitectura és molt extensa, però hi ha poques finestres d'exhibició. No és un cinema mainstream, i per tant hi ha una recerca prèvia que dura mesos. Tenim diferents productores i distribuïdores amb les quals contactem cada any perquè ens ensenyin quines propostes tenen al seu calaix que ens puguin interessar.

També fem scouting als diferents festivals de cinema d’arquitectura que n'hi ha arreu del món, com el de Rotterdam, Milà i Nova York, i a diferents festivals d'arquitectura i de disseny. 

Finalmente, obrim una convocatòria anual a FilmFreeway perquè les directores i productores ens envien les seves propostes i que són pel·lícules que estan lluny d'aquests circuits. Rebem unes 200 produccions, entre llargmetratges i curtmetratges, sobretot de documentals. Amb l’arquitecta Cèlia Marín, que forma part de l'equip de programació, visionem totes les pel·lícules que arriben i fem la selecció.

Quins criteris apliqueu en aquesta selecció?

N.C.: Han de ser documentals cinematogràfics d’alta qualitat, propostes que siguin arriscades i que tinguin un punt experimental. Això ens agrada moltíssim, que explorin noves maneres de relatar l'arquitectura. També els títols que celebren arquitectes o edificis locals que ens poden semblar interessants i defugir del que seria més esperat perquè intentem sorprendre els espectadors. Així mateix, defugim una mica d'aquesta visió europea centrista o del nord global i busquem cinematografies i arquitectures que tractin sobre altres llocs del món per apropar noves cinematografies i nous relats a la ciutadania.

Un dels eixos temàtics d'aquesta edició és com es percep l'arquitectura

Heu comentat que la Cèlia Marín és membre de l'equip. Tenir un arquitecte enriqueix aquesta selecció?

X.C.: En tenim més d'un. D'entrada, els project partners del festival està format per, entre d’altres, membres d'Arquin FAD, Fundación Arquia, Fundació Mies van de Rohe i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que ens aconsellen. Nosaltres no som arquitectes i per molts temes necessitem a vegades la tutela, per dir-ho d'alguna manera, per saber si allò que s'està dient en un documental es cert o si hi ha altres visions. El paper de la Cèlia Marín és clau perquè a vegades hi ha arquitectes que ens poden passar desapercebuts i que són molt importants.

Podríem dir que l’arquitectura és un personatge més que pot influir en el desenvolupament de la narrativa?

N.C.: Justament, un dels eixos temàtics d'aquesta edició és com es percep l'arquitectura i com moltes vegades un edifici ens pot influenciar a com el sentim, com l’experimentem. Aquest any tenim  tres o quatre propostes que reflexionen sobre el paper clau que té l'arquitectura o un edifici i com aquest pot arribar a tenir una ànima que també ens influencia.

La programació també té un fort component d’actualitat. Com incentiva l’arquitectura aquests debats?

N.C.: Volem que el festival no sigui només una plataforma de documentals sobre arquitectura, sinó un espai de reflexió que tracti sobre diferents temàtiques. A través del cinema d'arquitectura es pot parlar de desigualtats, de l'accés a un habitatge digne, de com pensem un progrés que implica la urbanització d'uns espais. 

Per exemple, aquest any tenim Racist Trees, que realment no tracta ni d'un edifici ni d’un arquitecte sinó d'un mur d'arbres que es van plantar en un moment determinat. No vull fer espòiler, però és l'excusa per parlar de racisme i de desigualtat social en un moment molt concreta a Palms Springs.

Es pot parlar del macro, però també del micro. I crec que aquesta és l’aposta del festival, sortir del que és estàndard per anar a buscar aquelles propostes que ens serveixen d'una manera original o diferent per parlar de temes socials, mediambientals, de sostenibilitat, de desigualtats socials, de gènere, d'igualtat, etcètera.

L’objectiu és educar, informar?

X.C.: El BARQ no és només la projecció de pel·lícules. Hi haurà directors, directores, gent convidada, que parlaran amb la Cèlia Marín, que estarà als Cinemes Girona, i el públic després de les projeccions. Aportar una reflexió és un dels valors del festival.

N.C.: A les sessions on, per tema d’agenda, no podran assistir els directors, hi haurà el Miquel Fernández, que parlarà, sobretot, de violència simbòlica i urbanisme. Després de les  sessions de Racist Trees i El tren y la península estarà present per oferir un bon espai de diàleg i de reflexió al voltant de les temàtiques de les dues pel·lícules. Creiem que és molt interessant poder oferir al públic, no tant una sessió de cinema i prou, sinó un espai on poder reflexionar sobre aquests temes.

Aquest any heu organitzat una sessió especial sobre neuroarquitectura, on ja no quedes entrades, amb la participació de l’Ana Mombiedro. Per què l’interès en aquesta disciplina?

X.C.: La paraula neuroarquitectura potser encara no és molt coneguda, i sorprèn. Jo crec que aquí també influeix que la sessió és al cinema Zumzeig, una aposta d'aquest any, i que és una sala amb un públic molt fidel. No sé si també influeix que la Casa Lis, la  protagonista del documental Light without sun, sigui del Jørn Utzon o que hi aparegui una de les persones que dona més gust escoltar com a filòsof d'arquitectura, el Juhani Pallasmaa, que és una delícia.

Aquest any s'ha organitzat una sessió especial sobre neuroarquitectura

Ara que heu arribat a la tercera, podeu valorar les dues primeres edicions del BARQ?

N.C.: Any rere any, el públic ens felicita i des del sector d'arquitectura ens comenten que era molt necessari per a Barcelona tenir un festival de cinema sobre arquitectura, que el trobaven molt a faltar. No és fàcil fer una valoració perquè vam començar amb un escenari de pandèmia i l'any passat encara sortíem de les restriccions. 

Crec que aquesta tercera edició podrem veure la resposta del públic.  De moment, és molt bona. Hem venut totes les entrades en més d'una sessió, i això no havia passat mai. Les sessions de curts també estan funcionant molt bé, i hem ampliat el nombre de projeccions de dos a tres en aquesta categoria. 

X.C.: Evidentment, és molt important que sigui un èxit de públic, però també estem molt convençuts de la nostra selecció perquè són pel·lícules d'un gran valor cinematogràfic, arquitectònic o filosòfic, i de les activitats que hem organitzat al voltant de la programació.

N.C.: El festival és relativament petit, amb uns espais molt limitats i amb uns dies molt limitats. Intentem créixer de manera sostinguda. La primera edició vam tenir moltes menys pel·lícules que en l’edició d'enguany i hem incrementat les seus. Això té pinta que va bé i la idea és anar creixent a mesura que anem celebrant edicions.

 

Hi haurà, doncs, una quarta edició?

X.C.: Hi haurà quarta edició. Encara no hem obert inscripcions, però la Núria, com a cap de programació, sempre té l'ull posat als diferents festivals que es fan, què s'està estrenant i quines pel·lícules estan en producció.

N.C.: Hi ha títols que ja estem valorant de cara a la pròxima edició i que per qüestió del calendari aquest any no han arribat a temps, i estic en converses amb productores i distribuïdores.

També estem fent la producció de les dues subseus del BARQ, Madrid i Logroño. La celebració de la sessió especial a Madrid serà el 18 d'octubre i projectarem el títol que guanyi el premi a la millor pel·lícula a Barcelona. Ens acompanyarà el director i arquitecte Fernando Colomo i estem parlant amb un o dos arquitectes perquè ens acompanyin en un col·loqui posterior al voltant de cinema i arquitectura.

Després anirem al Festival d'Arquitectura de Logroño, que és un gran festival, molt proper a la gent i molt ben dirigit per Javier Peña. Allà presentarem una o dues sessions de pel·lícules que s'han projectat al festival, que escollirem juntament amb la direcció del festival.

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.