Presentació
Aquesta sessió aborda l’ús de la fusta CLT en edificació en alçada des de l’experiència d’un despatx d’arquitectura. A partir de dos projectes construïts —l’Institut d’Ensenyament Secundari Serra de Noet de Berga i l’edifici de 42 habitatges de protecció pública del carrer Pallars de Barcelona—, Fabregat & Fabregat exposarà els motius que van portar a optar per la fusta com a sistema estructural i arquitectònic, així com les decisions i condicionants que han acompanyat el desenvolupament dels projectes.
La sessió posarà el focus en el procés de treball de l’estudi: com s’incorpora la fusta des de les primeres fases de projecte, com es resolen les estructures horitzontals i verticals amb CLT, quines implicacions té aquesta elecció en el desenvolupament arquitectònic i com es gestiona la relació amb els diferents agents que intervenen en el projecte i l’obra. L’objectiu és compartir una experiència real de projecte i construcció, posant en valor tant les possibilitats com els reptes que comporta treballar amb fusta estructural des de la pràctica arquitectònica.
La sessió forma part del cicle «És la fusta una realitat a la construcció de la ciutat?», dedicat a explorar les possibilitats de la fusta com a material estructural i arquitectònic en l’àmbit urbà. El cicle presenta al llarg de quatre sessions les aplicacions reals de la fusta en l’edificació, especialment en projectes en alçada, així com els condicionants tècnics, normatius i constructius que en determinen l’ús.
Les quatre sessions són:
- Dilluns 19 d’octubre del 2026: Gestió i projecte d'un edifici en alçada de fusta.
- Dilluns 26 d’octubre del 2026: Fusta en alçada, productes, sistemes, límits i oportunitats
- Dilluns 02 de novembre del 2026: Comportament de la fusta com a material
- Dilluns 09 de novembre del 2026: És la fusta una realitat en la construcció de la ciutat?
Més informació sobre el cicle És la fusta una realitat en construcció de la ciutat?
Objectius
- Conèixer l’experiència d’un despatx d’arquitectura en el desenvolupament de projectes d’edificació amb estructura de fusta CLT.
- Analitzar els criteris que intervenen en la decisió d’utilitzar la fusta com a sistema estructural i arquitectònic.
- Entendre com s’incorpora la fusta en les diferents fases del projecte, des de les primeres decisions de disseny fins a l’execució de l’obra.
- Identificar les implicacions que té l’ús del CLT en la definició arquitectònica, estructural i constructiva del projecte.
Destinataris
Arquitectes, arquitectes tècnics i professionals de la construcció, la rehabilitació i el disseny interessats a integrar la fusta amb criteris tècnics, ambientals i de salut.
Ponent
Josep Maria Fabregat Estragués
Conjuntament amb Joan Fabregat Pla, constitueixen, des del 1996, el despatx professional Fabregat & Fabregat, arquitectes scp, amb interessos en diversos aspectes de l’arquitectura (escolar, esportiu, residencial plurifamiliar, públic i privat, unifamiliar, espai públic, etc).
Des del 2015 focalitza els seus projectes amb criteris mediambientals de tal forma que a cada un d’ells es persegueix una arquitectura de rigor projectual i constructiva que se sustenta en tres premisses bàsiques:
- A. Redacció del projecte en entorn BIM, compartint la informació del projecte de forma transversal entre tots els agents que hi intervenen (arquitecte/ calculista/ instal·lacions / consultor mediambiental / mesuraments / pressupost / constructor/ ... ).
- B. Sostenibilitat. Potenciar el vector mediambiental tant en l'elecció de materials com en la petjada global de CO2. Es fixa un màxim de 250-300 kg de CO2/m2 construït (front als 800 Kg de CO2 emesos per una construcció "tradicional" feta amb estructura de formigó). Una opció clara, no la única, és la utilització de la fusta contra laminada CLT com a estructura de l'edifici. Aquestes dues premisses porten directament a la tercera.
- C. Prefabricació / Industrialització. Prefabricació amb control numèric. estandardització de peces. velocitat de muntatge. A partir d´un model de projecte exacte de partida (BIM) es construeix assolint una sèrie d´objectius; Traçabilitat i Programació de la Producció. les Responsabilitats Singularitzades. Precisió de Processos. Disminució d'imprevistos. Control de costos. Reducció de temps. Optimització de Qualitats. Millora en seguretat i salut. etc. Es proposa la construcció de l'edifici com un acoblament d'un conjunt d'elements i components elaborats (off site/ex situ), basades en processos digitalitzats i automatitzats. convertint la major part de l'obra en un centre de muntatge de components en sec "in situ".
Finalment una conseqüència de les tres premisses anteriors, és una proposta econòmica competitiva i exacta abans de començar l’obra.