"El Facility Management consisteix en fer un viatge al futur amb els coneixements adquirits"

El 12 de gener comença la vuitena edició de postgrau en Facility Management de l'Escola Sert, un bon moment per repassar els punts claus d'aquest programa que s'acosta a la primera dècada de vida i que ha destacat per com ha anat adaptant-se a les necessitats del sector.

Quin és el rol del facility manager dins del sector de l’arquitectura?
[Lluís Dalmau]: Al primer que vaig sentir a parlar de la intervenció d’aquesta figura en tot el cicle de vida dels edificis va ser al Lluís Comerón, ex degà del COAC i actual president del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), que va dir que l’arquitecte és l'única figura que intervé en tot el cicle de vida dels edificis. És a dir, tradicionalment fèiem projectes i dirigíem obres. Però això ha anat canviant quan l’arquitecte va començar a intervenir en el programa funcional del projecte, en el pla estratègic definint quins edificis necessitem, la recepció de l’edifici, la seva explotació, al final de la seva vida útil... Llavors el professional esdevé un facility manager.
Per tant, l’arquitectura és l'única carrera que forma professionals capaços de tocar totes aquestes tecles. Un enginyer podria intervenir en una part del projecte o un aparellador en l’explotació. Però l’arquitecte és l´únic capaç d’actuar en tot el cicle de vida d’un edifici: en el pla estratègic, en el programa funcional, el projecte, l’obra, la recepció, explotació i final de la vida útil (demolició de l’edifici, per exemple).
Des d’aquest punt de vista, el Facility Management feia molts anys que es duia a terme, i aquí els enginyers i els aparelladors tenien una forta presència. Però quan pensem en aquest cicle de vida complert d’una edificació, l’únic capaç de fer-ho és un arquitecte.

[Felip Neri Gordi]: Quan vam començar a fer aquest postgrau ja fa vuit anys, el Facility Management era una disciplina enfocada bàsicament a les empreses que s'encarregava de tot excepte del core business: vigilava els espais on estaven els empleats o l’edifici que tancava una cadena de producció, però no la cadena en si. Estava molt enfocat als sectors primari i secundari i molt visualitzat en el terciari però centrat en els edificis de grans empreses.
Quan comencem amb el nostre postgrau, el programa estava molt vinculat a les oficines; havíem de fer esforços per no parlar només d’aquest tipus d’espais. Llavors, ens centràvem en la neteja, els diversos tipus de manteniments requerits... Però vam començar a evolucionar els continguts molt ràpidament. Per exemple, a la nostra segona edició presentàvem el programa com a Facility Management centrat en els serveis a totes les tipologies d'edificis; l'any següent ja parlàvem de serveis als edificis i espais d'ús públic.
En aquest canvi de paradigma influeix l’aparició de l’edifici intel·ligent —que és anterior al concepte d’smart city—. Això implica que els edificis cada cop són més complexos de gestionar i cal fer-ho d’una forma eficient i amb tecnologia monitoritzada. Nosaltres ja vam fer aquest canvi a la tercera edició. Així hem ampliat la definició tradicional d’arquitecte i ara, ens trobem que la nostra professió té dues àrees d’actuació més: utilitzar i conservar, és a dir, el cicle integral de vida.
Tot això implica que tenim un programa molt adaptat a la visió de l’arquitecte —que no vol dir que estigui pensat només per a aquesta professió— que és la que engloba el cicle integral que he esmentat. També hem vist que molts errors detectats a l’hora de fer funcionar i mantenir un edifici es troben en errades fetes quan es projecta.
El curs és molt adequat per a qualsevol persona que en el seu perfil o perspectiva laboral aparegui la responsabilitat de vetllar pels actius físics de qualsevol organització pública o privada, al marge de la seva formació actual. 

Llavors el concepte de facility manager ha evolucionat molt des de les primeres edicions?
[LD]: Al principi de parlar de Facility Management s’entenia com el manteniment. Després es relacionava amb els serveis vinculats als edificis, però la llei d’arquitectura ja parla de l’actuació de l’arquitecte en tot el cicle de vida d'un edifici i parla també del manteniment i la vida útil de les construccions. Quan el Facility Management era exclusivament l’explotació de l’edificació, podríem contemplar-la com una feina operativa dins d’una organització. Amb la visió actual, la vocació final d’aquesta professió va més enllà, ja que esdevé un càrrec estratègic per a l’empresa o entitat on treballa.

[FNG]: Sí, ha evolucionat molt ràpidament en els últims vuit anys. No es tracta de ser un arquitecte de formació però sí de saber tenir la seva visió i mètodes des del cicle de vida integral. Al postgrau ens hem trobat persones que venien d’una enginyeria, de l'arquitectura tècnica, office managers, gestors d'edificis, advocats, etc,... i a tots els ha ajudat molt la diversitat de coneixements integrats, a l'hora d'aplicar aquest punt de vista en una organització.
La visió de l'arquitectura integral ens dóna informació de 360º. Ara ja no només volem fer un edifici maco, ara també és important la salut dels seus habitants, que sigui energèticament eficient o tenir previstos altres usos de futur. El Facility Management es tracta de fer un viatge al futur amb els coneixements que tens ara, per exemple, és important saber fer projectes alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

A quin perfil professional aniria adreçat aquest postgrau
[LD]: Com hem dit, el perfil d’arquitecte és l’ideal però no és l'únic. Normalment la meitat dels alumnes són arquitectes; la resta, gairebé tots són d’àmbits tècnics. També tenim alumnes que no són tècnics que l’han pogut seguir molt bé i han acabat molt satisfets.
Si un facility manager vol ser estratègic en la seva organització, principalment ha d’estar enfocat a proveir els serveis que necessita la seva organització. Per tant, es tracta d’entendre molt bé les necessitats de la seva empresa i que treballi per a proveir-les.
Tenim el cas d’una noia que treballava com a facility manager, sense tenir un perfil tècnic. Gestionava un edifici amb una empresa d’informàtica amb l’objectiu de retenir el talent dels seus joves programadors. Per tant, els treballadors havien de ser feliços. La noia va comprar un parell d’ocells guacamais perquè l’equip s’impliqués amb ells.

[FNG]: El que volem dir que la gestió dels edificis i el seu funcionament té molt a veure amb les persones. És tan important l'edifici continent com el contingut, l'activitat i les persones.
Sempre hem parlat d’edificis malalts, però ara també parlem d’edificis que no ajuden a curar-se o a no contaminar-se, per exemple, aquells que no pots ventilar bé. La part de salut ha de tenir cada cop un pes més important quan dissenyem un edifici. Una construcció molt bonica no serveix de res sinó ajuda millorar el benestar de les persones. En posar al centre de la nostra feina les persones fa que el postgrau en Facility Management sigui adient per a molts perfils professionals, a part de la mateixa gent del món de l'edificació. De fet, s'està plantejant que a les escoles de negocis s'incloguin mòduls en Facility Management. 

I està enfocat només al sector privat?
[LD]: A partir de la cinquena edició, vam fer un conveni amb l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Des de llavors, aquesta entitat veu aquest programa de l’Escola Sert com a propi i com a formació estratègica per a la funció directiva.  El 50% de l’alumnat ve de l’administració (Generalitat, diputacions i ajuntaments). Tenir alumnes dels sectors privat i públic genera sinergies positives en coincidir tots en un mateix postgrau. Això genera un intercanvi d’experiències molt enriquidor.

[FNG]: Quan vam començar aquest postgrau, hi havia altres cursos sobre la matèria a Madrid i Barcelona, molt enfocats des del punt de vista del manteniment i la tècnica. Nosaltres vam veure la necessitat d’un que digués als arquitectes que no podien estar quatre o cinc anys amb el projecte i la construcció i després desatendre el que passava durant els anys de vida útil de l'edifici. Calia donar una visió més transversal i global en el sentit temporal d'inici a fi dels immobles i espais, i el sector públic hi ha entrat amb força i és impulsor i model social per avançar amb més seguretat i velocitat en tots els àmbits del Facility Management.

Quines assignatures trobem al programa de Facility Management?
[FNG]: Et trobes assignatures teòriques i molts casos pràctics i altres de gestió global o funció directiva. També fem visites a edificis de diferents tipologies com oficines, coworkings, hotels, museus, hospitals... Cada any introduïm novetats.
En total el programa té 164 hores. El vam començar amb 144, però en fer aquest acord amb l’Escola d’Administració Pública el vam augmentar per respondre a les noves necessitats en gestió directiva.

També formeu en habilitats directives?

[LD]: El facility manager en una organització ha d’estar al mateix nivell que el cap de Recursos Humans o que el cap de recursos econòmics. Les àrees de les quals s’ocupa un facility manager poden ser la segona despesa més important d’una organització.

Què destaqueu del professorat del programa?

[FNG]: A mi m’agrada dir que no tenim bons professors sinó bons professionals. És gent que explica el seu dia a dia professional i no és personal acadèmic que fa temps que ha deixat d’estar en contacte amb la professió. Per això, els alumnes els avaluen tan bé. Volem tenir el programa més avançat, i per això els 40 professors i professores provenen d'empreses institucions, administracions, enginyeries, etc..I actualitzem cada edició amb els coneixements i experiències més recents.  

[LD]: Sobre els formadors en matèries directives m’agradaria destacar les aportacions de l’Escola d’Administració Pública que en aquest àmbit és molt bona. Tenim gent especialitzada en resolució de conflictes, presa de decisions... La funció directiva la valoren molt els alumnes perquè no l’aprenen abans. A més, quan parlem del Facility parlem no només d’edificis sinó també espais construïts. També hem de fer aquesta tasca en places i carrers. 

Com us heu adaptat amb les classes online a la situació amb la Covid-19?
[FNG]: Abans de la Covid-19 ja teníem tot el programa cent per cent preparat per a seguir via streaming. Això fa que tu els pots seguir des de qualsevol punt a temps real o connectant en diferit i també, per descomptat, presencial a l'aula. De fet, ’any anterior a la Covid teníem 40 participants i en èpoques de molt fred la meitat venien a l’aula i l’altra meitat a casa seva. Es controla el seguiment. Per tant és un curs preparat per ser totalment telemàtic.
Sí que és cert que aquesta preparació per l’online estava pensada per fer-la amb el professor a l’aula. Quan va venir la Covid, els docents es van haver d’adaptar. Tot i que vam tenir la sort que la primera sessió ens va agafar amb el Josep Miquel Piqué, expresident de l’Associació Internacional de Parcs Científics, un expert en smart cities i en el món digital que ens va ajudar moltíssim. A partir d’aquí vam poder seguir fent el curs amb tota normalitat.

I com enfocar la lluita contra la Covid ha canviat els continguts del programa?
[LD]: L'existència de la Covid-19 ha posat sobre la taula que el facility manager ara és més important que mai i que és imprescindible pel bon funcionament d’una organització. Qui ha resolt els problemes dels edificis per a adaptar-se al coronavirus són els facility managers de cada empresa.

Quines competències professionals es desenvolupen amb aquest postgrau?
[LD]: Una de les més importants és la de la funció directiva, perquè el seu rol dins de l'organització serà gerencial.
[FNG]: Vam ser el primer curs dins de l’Escola Sert que vam incorporar pràctiques en empreses i la majoria es van quedar. Va ser important perquè era el 2012 quan encara notàvem els efectes de la crisi econòmica. L’any 2019 ens van donar el premi nacional de Facility Management perquè és un programa enfocat a les habilitats i capacitats tècniques, però també les de servei i les vinculades al treball amb persones.

El 12 de gener comença la novena edició, com valoreu les vuit edicions anteriors?
[LD]: Hem ampliat la professió del facility manager i l’hem fet integral en tot aquest cicle de vida de l’edifici que hem anat parlant. En segona instància, m’agradaria destacar, que hem fet veure que aquesta professió no és només una figura operativa, sinó també té capacitats estratègiques.
També estem molt satisfets de com hem vinculat el món públic i privat. A més sempre hem incorporat professors molt ben capacitats per transmetre els coneixements del sector tan actualitzats com sigui possible. Hem fet una millora contínua, ja no només d’any a any sinó que hem fet ajustos dins d’un mateix curs i tenint en compte els comentaris dels alumnes. A l’equador del programa els demanem què els ha semblat i què esperen trobar; i d’això a vegades hem fet incorporacions molt interessants en aquella mateixa edició.

[FNG]: Molts alumnes han acabat treballant en grans empreses i això dóna molta satisfacció. Conèixer com evolucionen les coses en un sector i una disciplina que la crisi Covid ha posat encara mes en valor, ja que la gestió de la salut als espais vitals és una de les claus del Facility Management, i això fa millorar les perspectives professionals de qualsevol persona que vulgui millorar o treballar en el sector de l'edificació, el manteniment, la gestió d’edificis i espais d’ús públic i, sens dubte, donar un valor afegit en l’àmbit del projecte.