"La IA no només descriu l'entorn, sinó que a més és un agent actiu en la transformació del medi ambient"

L'activitat professional d'Ingrid Campo Ruiz se centra a aplicar una arquitectura que pot i ha de ser més equitativa per a les persones i respectuosa amb el medi ambient.

I per això vol demostrar que la Intel·ligència Artificial pot impactar positivament a l'entorn construït.

Ingrid treball com a investigadora a l'Escuela d'Arquitectura KTH, el Real Institut de Tecnologia d'Estocolm (Suècia) i recentment li han concedit la beca Marie Sklodowska-Curie Actions Individual Fellow de la Unió Europea.

Xerrem amb ella sobre com compagina tots aquests vessants, les seves àrees de recerca, l'experiència internacional i la seva visió de l'arquitectura com una eina capaç d'entrellaçar persones, idees i futurs.

Pregunta: Quan es va interessar per la IA i per què la utilitza i/o entrena?

Resposta: Sempre he tingut molt d'interès per les tecnologies digitals. Vaig començar a investigar l'impacte de l'entorn construït en la igualtat social i les democràcies, i em vaig adonar que la intel·ligència artificial és un agent amb molt poder en aquestes relacions, encara que la intel·ligència artificial afegeix un nivell addicional de dificultat per a la gestió del medi ambient.

Actualment investigo l'impacte de la intel·ligència artificial en la nostra relació amb els espais que habitem al meu projecte EQUBUILD finançat per la Unió Europea i KTH. Aquests espais inclouen els llocs on vivim, treballem, per on transitem, i fins i tot el medi ambient.

P: Desenvolupa “estratègies per millorar la inclusió social i preservar el medi ambient als llocs on vivim, incorporant l'aprenentatge automàtic”. Com?

La intel·ligència artificial ens permet analitzar grans quantitats de dades més enllà del que una persona podria fer en un temps raonable i així ens permet controlar processos, predir esdeveniments i gestionar els recursos naturals d'una manera més respectuosa. En un estudi que he publicat recentement a Open Research Europe, explico la meva investigació sobre un conjunt de sistemes d'intel·ligència artificial que poden beneficiar el medi ambient i el seu impacte en aquest i les societats.

P: Per exemple?

Diferents sistemes d'intel·ligència artificial poden ajudar a disminuir les emissions d'efecte hivernacle, l'acidificació dels oceans i la contaminació química, ajudar a conservar la biodiversitat, optimitzar l'ús d'aigua a l'agricultura i lluitar contra delictes mediambientals.

D'altra banda, alguns sistemes intel·ligència artificial permeten noves formes de control del territori. Les persones que desenvolupen aquests sistemes procedeixen habitualment dels països més rics, mentre que l'impacte d'aquests algorismes és global. D'aquesta manera, les persones que tenen menys recursos i poder polític estan en desavantatge per donar suport als seus interessos. Aquestes desigualtats poden resultar en noves formes de colonització, mitjançant les quals els individus més rics podrien imposar els interessos a la resta de la població mundial.

A la meva recerca, concloc que la intel·ligència artificial no només descriu l'entorn, sinó que a més és un agent actiu en la transformació del medi ambient. Proposo que la intel·ligència artificial s'utilitzi en combinació amb altres eines i camps de coneixement, com ara les humanitats, les ciències socials i l'ètica.

P: Materialitza les seves investigacions sobre la IA a la pràctica arquitectònica oa l'espai construït?

Sí, de fet, el març d'aquest any vaig organitzar un congrés internacional a KTH Estocolm sobre intel·ligència artificial i arquitectura, tendint ponts a altres disciplines.

Arran de la carta oberta internacional en què milers d'experts demanaven pausar el desenvolupament de la intel·ligència artificial, vaig pensar que els arquitectes podíem contribuir al debat internacional de la intel·ligència artificial de manera molt activa. En aquest congrés hem debatut moltes aplicacions de la intel·ligència artificial aplicada a la pràctica de l'arquitectura. Totes les ponències estaran disponibles al canal de YouTube @architectresearcher en breu.

P: Quina és la seva opinió sobre la regulació de la IA i com creu que hauria de ser?

Alguns experts adverteixen que la intel·ligència artificial és molt difícil de controlar. M'agradaria recalcar que la intel·ligència artificial comprèn un ampli conjunt de sistemes, no necessàriament intercomunicats.  

Em sembla molt bé que la Unió Europea hagi creat un marc pioner al món per regular la intel·ligència artificial i protegir-nos tots els ciutadans. La UE ha regulat alguns sistemes d'intel·ligència artificial pel grau de risc i ha estipulat que alguns usos com la publicitat subliminal i la biometria han de ser controlats amb màxima cura.

P: L'han guardonada amb una beca Marie Sklodowska-Curie. Quina feina està desenvolupant actualment a la KTH School of Architecture?

Estic molt agraïda per aquest primer premi al Congrés Marie Sklodowska-Curie Actions a Mons, Bèlgica, sobre la meva investigació i carrera com a investigadora.

També al programa de Marie Sklodowska-Curie Actions Individual Fellow de la Unió Europea i a l'Escola d'Arquitectura de KTH, el Reial Institut de Tecnologia d'Estocolm, gràcies als quals he pogut investigar, fer classes, organitzar el congrés sobre arquitectura i intel·ligència artificial, publicar, aprendre i conèixer molts altres investigadors.

Per exemple, acabo de publicar alguns dels resultats de la meva recerca a ARCHNET IJAR en què explico com la dinàmica de poders econòmics s'ha transformat al voltant dels edificis culturals més grans a Estocolm.

P: Què és el més interessant de dedicar-se a la investigació, i fer-ho a diferents països, com és el cas?

Per mi, el més interessant és contribuir a la societat i abordar problemes que afecten molta gent. El món pot ser fascinant, però m'agradaria que ho fos per a tothom, independentment del lloc de naixement.

A més, he tingut la sort de comptar amb persones meravelloses que m'han inculcat l'interès per aprendre i pensar en l'efecte de les nostres accions. He tingut l'oportunitat d'investigar i formar-me a KTH Estocolm, la Universitat de Columbia a Nova York, la Universitat Politècnica de Madrid i l'Escola d'Arquitectura de Copenhaguen.

A l'entorn professional, m'agradaria destacar a José Manuel López Peláez, Catedràtic de Projectes a la Universitat Politècnica de Madrid, el meu director de tesi i de qui he après, entre altres coses, la humilitat i la generositat amb els altres des de l'arquitectura, que podem fer espais que permetin créixer les persones.

D'altra banda, Kenneth Frampton, Catedràtic a la Universitat de Columbia, que també va estar dirigint la meva recerca i de qui vaig aprendre entre altres coses, a tenir una visió crítica més gran de l'efecte de l'arquitectura en les persones.

A més, aprendre de la gent, en general. Investigar em permet aprendre dels punts de vista d'altres persones, tant d'altres investigadors com de gent fora de l'entorn acadèmic.

P: Per què l'interès en Sigurd Lewerentz, objecte de la seva tesi doctoral i d'altres publicacions?

Un dels llocs que més em va impactar durant els meus estudis universitaris es troba a Malmö, una ciutat al sud de Suècia. Vaig tenir l´oportunitat d'estudiar un any a l'Escola d'Arquitectura de Copenhaguen, a Dinamarca, gràcies al programa de la Unió Europea ERASMUS. Malmö està molt a prop de Copenhaguen i allà vaig visitar el Cementiri Est (1916-1973), projectat per l'arquitecte suec Sigurd Lewerentz (1885-1975). 

L'espai central és un passeig al llarg d'un paisatge monumental alhora que es cuiden els detalls per acompanyar les persones i amb prou feines es veuen les làpides. Preval a tot el lloc un sentiment de respecte pel bé comú i l'espai compartit.

La curiositat per saber més sobre les raons darrere aquest lloc em va portar a recórrer Suècia, visitant projectes, investigant la seva obra i la història de Suècia en arxius, i fins i tot he acabat aprenent suec. Quan vaig començar la meva tesi amb prou feines hi havia poc material publicat sobre aquesta i altres obres de Lewerentz, tot i que el cementiri del Bosc d'Estocolm, que va projectar amb Gunnar Asplund, és un projecte que ha aconseguit el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Al Cementeri Este de Malmö, Lewerentz va realitzar un projecte experimental a gran escala, rebutjant els traçats de cementiris pintorescos que s'havien popularitzat a Europa en aquella època i proposant una disposició més ortogonal, vinculada al lloc de diferents maneres.

Aquest cementiri ofereix una lent única a través de la qual es pot examinar la forma en què es van establir relacions entre el projecte d'arquitectura i diversos aspectes del paisatge: amb l'entorn urbà i diverses circumstàncies de l'entorn social, mitjançant la vegetació com a límit, amb la topografia a través de l'escala i els materials de construcció. Amb la tradició organitzant plantes, seccions i construcció, amb l'àmbit internacional a través dels paraments constructius, amb les tècniques constructives habituals a Suècia per mitjà de materials quotidians i amb els voltants, a través del plantejament dels detalls.

La meva hipòtesi de treball planteja que el concepte de límit a l'obra de Lewerentz i al Cementiri Est de Malmo en particular té un caràcter dual, produint simultàniament separacions i relacions amb diferents aspectes del lloc i del temps.

P: “Less waste architecture”, la frase que apareix a la capçalera de la seva web, és tota una declaració d'intencions. Es refereix a la circularitat a l'arquitectura o reflecteix també altres inquietuds pròpies?

Fa uns anys, passejant per la platja, em vaig trobar un pal de plàstic i el vaig recollir. Se m'havia quedat enregistrada una fotografia d'una tortuga marina amb un pal de piruleta incrustat en un orifici nasal. Em va horroritzar.

Quan vaig acabar el meu passeig, havia omplert una bossa sencera de residus plàstics. Des de llavors, vaig seguir recollint escombraries als meus passejos pel camp, i tornava sempre amb diverses bosses plenes.

La quantitat de residus que generem és enorme. Vaig començar a intentar disminuir els meus propis residus ia fer diferents obres artístiques i performances amb les escombraries que recollia, explicant a la gent les diferents dimensions del problema dels nostres residus i despesa energètica.

També l'arquitectura i la construcció s'han de fer responsables del nostre impacte al medi ambient. Segons Eurostat, la construcció genera al voltant d'un terç del total de residus a la Unió Europea, sent el sector que més residus genera, per sobre de la mineria i altres indústries.

Less Waste Architecture, a més, és el nom del meu estudi d'arquitectura. L'objectiu és reduir l'impacte mediambiental de l'arquitectura tenint sempre en compte les persones. El medi ambient no es pot separar dels aspectes socials i ètics.

A més, faig obres artístiques tractant de fer reflexionar la gent sobre l'impacte mediambiental de les persones. Aquestes obres les comparteixo al meu canal d'instagram @ingridcamporuiz.

P: Com hauria de contribuir l'arquitectura a millorar el medi ambient i la justícia social?

L'arquitectura es pot veure com una eina. Com a arquitectes podem establir marcs perquè la gent després els faci servir. Aquests marcs poden ser edificis, parcs o pistes esportives, però també poden ser un altre tipus de marcs com ara xarxes socials o publicacions que influeixen en com les persones viuen en un espai.

Des d'aquest punt de vista, l'arquitectura pot contribuir a enfortir una sèrie d'estructures socioeconòmiques i ideologies. Els agents amb més poder econòmic tenen més recursos per fer prevaler els seus punts de vista i interessos.

Per exemple, si es construeix un centre comercial en comptes d'un parc, s'està reforçant una ideologia de com ha de ser el temps d'oci de les persones. No és que un lloc sigui sempre millor que un altre, sinó que hauríem de reflexionar sobre quines persones hi sortiran guanyant. Per tant, un primer pas per contribuir al medi ambient i la justícia social és pensar qui beneficia cadascuna de les nostres accions i al servei de qui estem realment posant els nostres esforços.

D'altra banda, l'arquitectura pot ser més respectuosa amb el medi ambient a través de diverses vies:

1. Reduir residus: Podem començar per pensar fins a quin punt és necessària una obra. Moltes vegades es desmunten espais construïts que estaven en bones condicions només per qüestions estètiques, quan podrien haver-se readaptat a les noves necessitats amb només alguns petits canvis. No obstant això, el seu desmantellament genera una quantitat enorme de residus com a enderrocs que no són reciclables.

2. Reduir la despesa energètica. Si els edificis estiguessin millor aïllats en general, tindrien una petjada de carboni menor. Això és un dels principis de Passivhaus, en el qual estic certificada.

3. Reutilitzar materials mitjançant l'ús de materials reciclats o reutilitzats.

P: En quin moment va decidir que els seus interessos i els seus esforços professionals s'enfocarien cap a aquest objectiu?

El meu interès pel medi ambient i la justícia social ha crescut gradualment. Els meus pares em van inculcar el respecte al que ens envolta, tant al medi ambient com a les persones, i la curiositat per aprendre de la natura, la tecnologia i de la gent.

A més, per a mi l'arquitectura no es tracta només de projectar i construir edificis espectaculars. L'arquitectura també requereix comprendre els processos socioeconòmics i culturals, els paràmetres tècnics i constructius, les possibilitats i, sobretot, intentar entendre les persones a qui serveixen aquests espais.

El lloc on vivim inclou on dormim, on passem el dia i els espais que utilitzem per anar d'un lloc a l'altre. Per tant, el context és clau per comprendre l'espai que ens envolta. En conèixer millor el context d'una persona, una idea o un lloc, els podem comprendre millor. Context deriva de la paraula llatina texere, que significa entreteixir i, efectivament les persones, les idees i els edificis estan fortament interconnectats, formant una xarxa de relacions.

Lucía Burbano
Una persona humana de la redacció de l'Escola Sert 
conversant amb una altra persona humana amb coses interessants per explicar.