(Imatge: Landlab)
Jardí Illa, la nova plaça de Consell de Cent amb Enric Granados que és un jardí
Aquesta propera primavera quatre noves places floriran a Barcelona, emmarcades al programa Superilla Barcelona. La concepció i el disseny d'una d’elles, la que neix de la confluència del carrer Consell de Cent amb Enric Granados, ha estat a càrrec de Landlab i GPO Enginyeria i Arquitectura, després de guanyar el concurs d'idees convocat per l'Ajuntament de Barcelona.
El mes d'agost passat van arrencar les obres dels eixos verds de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona i les quatre grans places, d'uns 2.000 m2 cadascuna, a les confluències del carrer del Consell de Cent amb Rocafort, Comte Borrell, Enric Granados i Girona. Si es compleixen les previsions, aquestes noves places veuran llum aquest mes de maig.
L'equip de LandLab i GPO Enginyeria i Arquitectura van guanyar el concurs d'idees de la plaça amb Enric Granados amb el projecte Jardí Illa.
Parlem amb arquitecta Míriam Garcia Garcia, de Land Lab, que ens explica les característiques del projecte.
“Aquest projecte està molt influenciat per la pandèmia”, recorda, “perquè no només vam detectar la necessitat de tenir a prop de casa un espai on estar en contacte amb la natura, sinó que en sortir del confinament molts ciutadans vam descobriruna ciutat diferent. Més amable, renaturalitzada, colonitzada de forma espontània per espècies silvestres com a conseqüència del descens de la contaminació i del manteniment escàs d'alguns parcs i jardins…”.
És en aquest context on s'emmarca aquest projecte de plaça-jardí. Tot i que el programa Superilla Barcelona és d'eixos verds i places, nosaltres ho plantegem com un jardí. De fet ho anomenem Jardí illa. Perquè no és una plaça, ni una plaça amb vegetació, és un jardí veïnal naturalista concebut per recuperar el verd autòcton, convidant els membres de la comunitat a experimentar, gaudir, conèixer i cuidar la seva naturalesa”, explica la Míriam.
La creació d'un jardí en una Superilla és una innovació a aquesta iniciativa. (Landlab)
La morfologia del jardí presenta formes orgàniques que conviden a aturar-se per contemplar-lo.
Més que una plaça, un jardí
Per a la confecció del projecte, l'equip de Land Lab i GPO Enginyeria i Arquitectura van mapejar tots els patis interiors d'illa de l'Eixample recuperats com a jardins. I van detectar que de les 421 illes de l'Eixample, actualment només 70 estan destinades a jardins. I al carrer d'Enric Granados, una zona amb una alta concentració d'oci i restauració que condiciona la vida del barri, no n'hi havia gaires.
“Davant aquesta realitat, vam pensar que el programa de Superilla era una oportunitat per recuperar aquests jardins. A més, vam escollir concretament aquest enclavament per a la nostra proposta perquè té una ubicació molt especial. L'encreuament d'Enric Granados i Consell de Cent és un corredor ecològic de la ciutat”, contextualitza l'arquitecta.
“L'espai, explica, “està al punt mitjà d'un recorregut botànic que uneix la Plaça Letamendi, amb les seves imponents palmeres washingtonies que estan catalogades com a patrimoni botànic de la ciutat, i els jardins de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar. En aquesta zona es concentren unes 200 espècies vegetals. Una singularitat i un patrimoni botànic desconeguts en altres zones de l'Eixample, on una proposta d'aquestes característiques no hagués tingut tant de sentit”, apunta.
Pla amb vista aèria del futur jardí a Enrique Granados. (LandLab)
Aquest jardí, de 2.000 m2, permetrà als veïns gaudir plenament del nou espai públic. Aquest espai donarà protagonisme a les persones i al verd com a element estructurant. “És un espai que hem dissenyat per ajudar el recolliment, a estar-hi, no només a passar. D'aquí la seva morfologia, amb formes orgàniques, que es dobleguen, es pleguen… com d'ameba, pensades perquè no només creuis l'espai, sinó que t'hi aturis. La morfologia és una mica laberíntica, però està feta a consciència perquè sigui així, per fomentar la idea d'estar dins d'un jardí. Que t'inviti a aturar-te i gaudir-ne”.
De fet, a la memòria del projecte presentat a l'Ajuntament, s'estableix que les zones enjardinades suposaran el 42,3% de la superfície d'intervenció (2,8% de zones de joc, 12,8% de zones d'estada i 26 ,7% d'àrees amb vegetació que funcionen com a jardins de pluja ).
Només el 9,3% de l'àmbit estaria destinat a terrassa. La resta de superfície es dedicaria a la circulació de vianants (38%) i un 10,4% l’espai compartit amb la circulació de vehicles amb velocitat limitada de 10km/h.
Representació del projecte. (Landlab)
Jardins de pluja
Un dels objectius del projecte, com explica la Míriam, era aconseguir tancar el cicle de l'aigua. I, entre els diferents Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) existents, la solució escollida va ser el jardí de pluja.
“Aquest sistema consisteix en la creació de zones enjardinades amb un substrat molt porós i lleugerament enfonsades respecte als terrenys adjacents, que permeten retenir en superfície l'aigua de vessament de forma temporal i permetre que aquesta es filtri fins a unes cel·les modulars prefabricades, col·locades sota del jardí”, explica l’arquitecta.
Aquest sistema disposa també de sobreeixidors que permetran desviar-les a la xarxa de clavegueram convencional en cas de precipitacions intenses.
Els jardins de pluja i, en general, els SUDS permeten tornar a terra un règim d'humitat més semblant al cicle natural de l'aigua, més convenient per a la vegetació i per a les persones, i facilitar les tasques de manteniment i conservació de zones verdes, entre altres efectes positius.
El disseny s'ha fet pensant en vegetació mediterrània. (Landlab)
Els jardins de pluja retornen al sòl un règim d'humitat més semblant al cicle natural de l'aigua.
El disseny del verd
A l'hora de projectar els parterres de verd, s'ha tingut en compte la magnitud de la canòpia vegetal existent. Per això la línia d'actuació ha estat preservar els arbres existents i plantar noves herbàcies i arbustos.
A la memòria del projecte s'indica que les espècies seran seleccionades considerant el clima actual i futur (fruit dels efectes del canvi climàtic), la seva funcionalitat en l'àmbit urbà com un jardí de tots i l'espai i el sòl disponible, predominant en tot cas l'enriquiment de la biodiversitat de l'àrea.
Així, el parterre central, que és el més assolellat, es preveu que sigui de tipus mediterrani, una demostració de la tipologia d'espècies pròpies del clima, adaptades a les condicions locals i amb gran resistència a fenòmens climatològics, com ara la manca d'aigua, cada cop més notable.
Als parterres més propers als jardins del Seminari, al Jardí botànic, està previst plantar espècies amb capacitat atraient de fauna, per reforçar el paper dels jardins i generar un petit refugi de biodiversitat. “Perquè una de les crisis ambientals a què ens enfrontem és la pèrdua de biodiversitat, hem d'incorporar la vida silvestre a la ciutat. Barcelona necessita una altra vegetació”, apunta la Miriam.
Vista aèria de com era abans Enric Granados. (Landlab)
Es combinarà un jardí mediterrani, amb un altre amb capacitat atraient de fauna, per a generar un petit refugi de biodiversitat
Però la vegetació no només embellirà el paisatge urbà i contribuirà a laminar l'aigua, sinó que també tindrà un paper molt important en la millora de la qualitat de l'aire de l'àrea.
Aquesta millora serà conseqüència de l'absorció de partícules en suspensió (PM10) i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle mitjançant l'absorció de CO2.
Altres beneficis de la vegetació serà la reducció de la contaminació acústica, pel fet que les corones dels arbres actuen com a barrera del soroll, i la reducció de l'efecte illa de calor.
La vegetació contribueix a disminuir la contaminació acústica. (Landlab)
Compromís cívic i voluntariat
Però, perquè tot això sigui possible, la Miriam posa l'accent en el civisme i la implicació de la ciutadania. “Aquests parterres, que estan treballant per a nosaltres, no es podran trepitjar ni ser un pipican per a les mascotes”, avisa.
“Aquest és un projecte arriscat i ambiciós, perquè necessitarà la cura i el respecte de tots per sobreviure. Només tindrem espais públics més diversos si els cuidem, ajuntament i ciutadania. La diversitat porta molta cura i esforç. Si no, es tendeix a homogeneïtzar cap al més dur, més resistent, i és llavors quan ens trobem amb aquestes places dures gairebé sense vegetació. Perquè no sabem cuidar-la”, denuncia.
“Si a Nova York hi pot haver una High Line, un parc elevat construït sobre una antiga via de tren que s'estén al llarg de més de 20 carrers, per què a Barcelona no podem tenir i tenir cura d'un projecte com aquest?”, es pregunta l’arquitecta.
També afegeix que Jardí Illa “vol ser un manifest, un prototip de com podem construir espais públics que, a més de bonics, ajudin a fer que la natura treballi per nosaltres. Però per això, hem de cuidar-los i respectar-los. Aquest projecte és un indicador de la nostra biofília i de la nostra capacitat per tenir aquest tipus d’espais. El jurat va apostar per aquest projecte, espero que els ciutadans el vulguin viure. I viure'l és cuidar-lo i respectar-lo, no ocupar-lo”.
De fet, la Miriam explica que a la proposta inicial s'incorporava una partida per formar voluntaris que cuidessin el Jardí Illa, com es fa al High Line de Nova York. “Això genera la biofília, l'amor de la natura”, explica, “perquè estimes alguna cosa quan la coneixes. Havíem incorporat tot això, és un projecte bonic i delicat. Perquè si no es cuida, la forma serà bonica, seguirà funcionant com a jardí de pluja, però s'ha de cuidar. El voluntariat podria generar una relació d’identitat, de pertinença”.
Representació de com serà el jardí a l'hivern. (Landlab)
Las Supermanzanas y el Plan Cerdà
Las Supermanzanas, en las que se enmarca este proyecto de Jardín Illa, no están exentas de debate. Para el Ayuntamiento de Barcelona “es un modelo de transformación de las calles de toda la ciudad, con el propósito de recuperar para la ciudadanía una parte del espacio que actualmente ocupan los vehículos privados. El objetivo es lograr un espacio público saludable, con más verde, más justo y seguro, que favorezca las relaciones sociales y la economía de proximidad”. Pero las voces críticas acusan a las Supermanzanas de destruir la igualdad y la higiene que se consiguió con el Plan Cerdà.
Míriam es de la opinión que la ciudad es un organismo vivo y debe tener capacidad de adaptación y transformación para ser lo que debe ser: la casa en la que habitamos todos. “Las condiciones de ese hábitat que ideó Cerdà hace más de 150 años han cambiado, debido a la polución, al cambio climático, al cambio de usos de los patios interiores de isla…
De hecho, el Eixample es el distrito de la ciudad con una mayor densidad de población considerando la superficie total, con unos 355 habitantes por hectárea. Pero también es el más carente de verde urbano con sólo 1,85 m2 por habitante”, afirma.
Este proyecto quiere ser una referencia para la creación de nuevos espacios públicos. (Landlab)
Para ella, “las Supermanzanas son una puesta al día, un update, una evolución y adaptación necesaria del Eixample. Y es que, no tenemos el Eixample de Cerdà, sino lo que queda de él.”
“¿Queréis volver a ese Eixample?”, se pregunta Miriam. “Pues empecemos por recuperar esos patios de islas ideados por Ildefons Cerdà que se han ido desvirtuando y perdiendo por décadas de especulación”.
La experta añade que “las Supermanzanas no son más de lo mismo, por eso son controvertidas, porque todo avance, todo cambio encuentra una oposición. Con este programa se está cambiando la piel del Eixample, que es lo que te permite adaptarte a los cambios, pero la morfología se mantiene”.
Natàlia Bosch
Redacción Escola Sert