There's no one size fits all in architecture - Let nature shape us
En l'arquitectura podem trobar la confluència entre les emocions, l'espai i el comportament. Com descriu Juhani Pallasmaa en el seu llibre Essències, "No només existim en una realitat espacial i material, sinó que habitem també realitats culturals, mentals i temporals (...) El paper de l'arquitectura no és crear unes figures o sentiments de fort protagonisme, sinó establir marcs per a la percepció i horitzons per a la comprensió."
L'arquitectura sempre ha estat un refugi. Si dissenyem i construïm espais per a ser habitats i ho fem amb la finalitat de cuidar els qui els habiten, de les adversitats que puguin trobar a l'exterior, per què no tenim en compte les que poden estar a l'interior?
Actualment, els éssers vius ens hem d'adaptar als espais interiors de les nostres llars i a les ciutats. I en els últims anys, també el planeta s'ha hagut de començar a adaptar.
Ens va portar milions d'anys d'evolució aconseguir que l'estabilitat de la composició física, química i biològica de l'entorn ens permeti viure a la Terra com la coneixem. Els problemes van començar a aparèixer quan l'entorn al qual estàvem acostumats i la manera d'habitar els espais van començar a canviar radicalment i ràpidament en poques dècades.
Però, per què parlar de salut en l'arquitectura?
Vivim en entorns construïts, i, tot i que no ho percebem de manera directa, el nostre dia a dia està influït constantment per ells. Això afecta a tots nosaltres i, per tant, a la nostra salut.
El cos humà disposa de sistemes d'homeòstasi i autorregulació, i mecanismes per equilibrar o reparar els efectes que els agents tòxics externs li causen. No obstant això, no és il·limitat i no tothom disposa del mateix. Quan es propicien situacions en les quals el cos no té la capacitat d'autorregular-se o regenerar-se adequadament, la salut queda exposada i en perill, i és aquí on l'arquitectura i l'urbanisme tenen un paper fonamental en la prevenció.
D'aquesta manera, els conceptes d'exposoma, one health i els determinants socials de la salut, ens demostren que la salut depèn, no només de l'atenció sanitària (20%), comportaments saludables (30%) i factors socioeconòmics (40%), sinó també de l'entorn físic (10%). El fet extern i el fet personal són factors modificables, per tant, des de l'arquitectura tenim un rol molt important a l'hora de projectar edificis i ciutats, prevenint i tenint cura dels riscos esmentats anteriorment.
En aquest treball es busca descriure els factors de risc i els conceptes dins d'ells que cal tenir en compte per entendre un projecte des de la biohabitabilitat: cos, entorn i percepció, intentant explicar com els espais impacten les persones que els habiten.
El primer apartat és cos i entorn, on s'expliquen els processos i les respostes físiques del nostre cos en relació amb el context físic, químic i biològic, que poden generar deteriorament en la nostra salut física.
En el segon, entorn i percepció, es busca posar en el centre el sistema nerviós, i la seva repercussió en la resta del cos, intentant explicar els factors fenomenològics.
La intenció és trobar eines per poder modificar com estan les coses. Hauríem de ser les construccions i les ciutats qui s'adaptessin a les nostres necessitats, incloses les del planeta. Sense ser conscients ens van posar en risc, ja que no és possible viure sans en un planeta malalt, i això s'ha de canviar.
