(Imatge: FP)
Resiliència i regeneració: estratègies per cuidar els recursos hídrics
Sequera i inundacions. Temporals. El canvi climàtic ens està portant episodis de fúria de la natura cada cop amb més freqüència. I les nostres infraestructures no estan adaptades. Què cal fer? Continuar regenerant les platges dragant sorra del fons del mar? Reconstruir els desperfectes dels passeigs marítims com si no hagués passat res? O renaturalitzar? Vegem quines alternatives tenim des de la gestió urbanística i paisatgística.
Platges desaparegudes i passejades danyades
Ciarán al noviembre de 2023 i Nelson a l'abril d'aquest any van deixar darrere seu una sèrie de titulars que s'han convertit en un recurrent i desolador dejà vu: pèrdua de sorra i infraestructures danyades a les platges catalanes.
A Montgat (Barcelona), una de les platges va perdre 50 metres d'amplada dels 60 que tenia; a Altafulla (Tarragona) se van col·lapsar 15 metres del seu passeig marítim i, a Barcelona ciutat, va caure part del mur de la platja de la Nova Mar Bella.
L'erosió i la inundació són dos dels efectes del canvi climàtic, l'impacte dels quals es materialitza en la reculada d'una línia de costa ja per si mateixa minvada.
“El nivell mitjà del mar és cada cop més alt i la temperatura superficial del mar més calenta. El mar té cada cop més energia per erosionar unes costes, la capacitat de regeneració de les quals ha anat disminuint a causa de la freqüència d'aquests temporals”, explica Miriam García, arquitecta, directora del curs de l'escola d'estiu Regenera: estratègis i eines de disseny resiliene i del despatx Landlab.
El nivell mitjà del mar és cada cop més alt i la temperatura superficial del mar més calenta. Això provoca que cada cop tingui més energia per erosionar unes costes, la capacitat de regeneració de les quals ha anat disminuint a causa de la freqüència d'aquests temporals. (FP)
L'erosió i la inundació són dos dels efectes del canvi climàtic, l'impacte dels quals es materialitza en la reculada de les línies de costa.
Es pot evitar allò inevitable?
El març de 2024, el Centre Internacional d'Investigació de los Recursos Costers (CIIRC) i el Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), en col.aboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic van publicar dos documents, un sobre l'adaptació dels passeigs marítims catalans als impactes del canvi climàtic i un segon sobre els ports.
S'han calculat els riscos d'erosió i d'inundació a 54 platges representatives distribuïdes al llarg del litoral català, tenint en compte els climes d'onatge futurs, la pujada del nivell mitjà del mar i la localització geogràfica de les platges analitzades.
En els resultats destaquen especialment l'augment de risc a zones costaneres dels tres deltes catalans: de l'Ebre, del Llobregat i de la Tordera.
Les platges més vulnerables
Les platges més vulnerables són les que presenten una cota inferior als dos metres juntament amb una platja emergida davant una amplada inferior als 15 metres. Si a més hi ha infraestructures tipus passeigs o similars, aquestes tindran un risc elevat de soscavament, alerten els estudis.
Per a Míriam García, les solucions d'adaptació no depenen només de la seva condició de vulnerabilitat, sinó d'altres factors com ara la configuració i l'amplitud de l'espai públic que hi ha darrere de les platges o de l'amplada de platja disponible.
“Sense aquest espai, caldrà prendre mesures més contundents. En comptes d'una platja estreta condemnada a la desaparició fruit de l'erosió del mar i un mur contra el qual constantment baten les onades, es poden plantejar solucions com una vora aterrassada que pot ser un espai públic on, a més, l'onada trenca més lluny del passeig, protegint-ne les infraestructures i usos dels efectes dels temporals. Cada cop són més les ciutats que ja tenen aquest tipus de relació amb el mar”, explica.
Treballar amb les dinàmiques de la natura genera altres beneficis: es contribueix a enriquir la biodiversitat i regular el clima, procuren refugis climàtics i espais amb diferents activitats i usos socials.
“És clar que hi ha una crida a l'acció, a la reimaginació i a l'adaptació davant de l'estratègia de protecció desenvolupada fins ara. Cal assumir-ne el canvi”, afirma García.
Render de l'estudi de Landlab sobre les actuacions a la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragona) per a la seva estabilització i restauració en el context del canvi climàtic, que detalla la construcció d'una cresta de dunes (Landlab).
Projectes de renaturalització en marxa
Sembla que, efectivament, els successius impactes patits els darrers anys tindran resposta per part d'algunes poblacions del litoral català. Les estratègies s'articulen al voltant de la desconstrucció de part dels passeigs marítims, de la renaturalització de la franja litoral i de tornar espai a la platja.
A Segur de Calafell (Tarragona) s'ha enderrocat parcialment la plaça del Mil·lenari, en ple passeig marítim, pel risc d'esfondrament que corria per l'impacte de les onades. Es va construir el 2002 per unir els dos darrers trams del passeig sense preveure els efectes que podia tenir en la regressió de la platja.
De fet, Aron Marcos, regidor d'Ecologia Urbana de la localitat, va afirmar que "cal retirar els elements rígids d'un sistema litoral que és dinàmic" i avisa que cal "pensar a l'escenari que hi haurà d'aquí 50 anys fruit del canvi climàtic".
A Vila-seca (Tarragona), el projecte Cal·lípolis, l'equilibrio sostenible transformarà el nucli de la Pineda amb la construcció d'un nou contradic prop de la platja dels Prats amb un espai obert integrat al paisatge respectuós amb l'entorn litoral i marí. Aquest espai tindrà un ús social amb zones de pinar i 37 hectàrees d'aiguamolls que seran una reserva natural on es reintroduiran espècies animals i vegetals.
Un altre render de l'estudi de Landlab sobre el projecte Cal·lípolis, a Vila-seca (Tarragona), que també recull la creació d'una llacuna salada. (Landlab).
Protegir el litoral és una manera de reimaginar les platges.
De Venècia a Mallorca
Venècia, ciutat seriosament amenaçada per la pujada del nivell del mar, està pal·liant aquest risc amb una estratègia que combina la restauració natural i les infraestructures grises (per protegir-la de la inundació i frenar l'energia de l'aigua), amb l'enginyeria de les barreres submergides mòbils. Aquestes últimes necessiten prediccions a tres dies vista per donar-los temps perquè es despleguin i siguin efectives.
“Les respostes que poden oferir cadascun dels diferents pobles i ciutats dependrà de les seves capacitats o de la intensitat dels processos a què estan sotmesos. De vegades, l'únic recurs, a més d'una alternativa que sempre és viable, és retrocedir per no lluitar contra les forces de la natura, afavorint la regeneració de sistemes dunars. No obstant això, és també una oportunitat d'apropar altres paisatges, reimaginar la platja, la costa o els passeigs marítims. Tot un repte per al disseny de nous paisatges”, valora Míriam García.
En el cas de Landlab, l'arquitecta explica que participen al projecte europeu LIFE AdaptCalaMillor, l'objectiu del qual és impulsar l'adaptació al canvi climàtic de la platja de Cala Millor a Mallorca i augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes-serveis i la socioeconomia.
“Es tracta d'un front litoral en una zona molt turística on es persegueix una renaturalització del passeig marítim i la recuperació del sistema dunar. És un projecte de quatre anys la metodologia del qual combina ciència, participació ciutadana, governança i solucions basades en la natura. Actualment s'està treballant en els estudis que permetin comprendre els efectes del canvi climàtic i aproximadament a partir del mes de juny començaran els treballs encaminats a definir i pactar entre els diferents agents les estratègies i les solucions”, detalla.
Resiliència des de l'interior
El curs de l'Escola Sert que dirigeix Míriam García introdueix canvis respecte a edicions anteriors per ampliar aquestes estratègies de disseny resilient i de regeneració més enllà del litoral, tal com ha fet el mateix Landlab amb el disseny projectat per al carrer Enric Granados de Barcelona.
“Veurem com es treballa la resiliència a diferents escales: des de la ciutat al projecte, passant per territoris agrícoles, entorns urbans i, per descomptat, el litoral”, assenyala.
A més, avança, les quatre sessions comptaran amb experts de diferents disciplines com ambientòlegs, paisatgistes i, evidentment, arquitectes. Un equip coral i divers per abordar el que passa en territoris diferents i com cada disciplina planeja la regeneració.
Per excés d'aigua... o per sequera
I si parlem de canvi climàtic cal no oblidar, especialment a Catalunya, la sequera.
Per a García, la gestió de l'aigua ha de desterrar l'estratègia extractiva i tornar a adoptar un enfocament regeneratiu que es preocupi d'incorporar mètodes de recollida d'aigua de pluja, a dissenyar espais amb espècies autòctones que siguin resistents a la manca d'aigua i, a la ciutat, pensar en el sòl com un recurs capaç de recollir aigua, filtrar-la i tornar-la als aqüífers. L'arquitecta recorda que només uns aqüífers sans permetran unes captacions amb més regularitat.
“La sequera obliga a pensar a enfrontar-te al projecte, al paisatge, des d'aquesta mirada devolutiva, regenerativa i no extractiva per disminuir-ne la vulnerabilitat. Que cada estratègia aplicada a cadascuna de les escales ajudi a recarregar els aqüífers i a mantenir els cursos d'aigua en el millor estat possible”, apunta.
Ja sigui per manca o excés d'aigua, en la gestió dels recursos hídrics hi ha una de les claus del nostre benestar.
No sé tracta de lluitar contra la natura, sinó de fer-ne una aliada.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert